Sempre ens quedarà Casablanca

Més enllà de les notes de jazz que tocava Sam al piano i que romanen en el record de tots al costat de Humphrey Bogart i a una encantadora Ingrid Bergman, aquesta ciutat portuària marroquina és la meca dels amants del disseny i l’arquitectura. Com ocell Fènix, ha ressorgit de les seves cendres colonials i és avui un epicentre cultural que, igual que dicta la cançó que interpretava Rick una vegada i una altra, adquireix més i més valor a mesura que passa el temps.

Sempre ens quedarà París. I el Rick’s. I el capità Renault. I Casablanca. Quan un evoca aquesta bonica localitat situada a l’oest del Marroc l’imaginari es tenyeix de blanc i negre i de la boira d’un aeroport. Nostàlgia, en el sentit més líric de la paraula. Barrets fedor i vaixells de vapor. Cançons que parlen de petons inoblidables, com la que tataral·lejava també en el teatre Rialto de Casablanca la mateixa Josephine Baker. J’ai donis amours s’uneix a As Time Goes By en aquest somni d’estil marroquí.

Francament, el glamur de Hollywood mai va arribar a trepitjar els seus carrers, ja que el film es va rodar en un estudi. Però amb la seva arquitectura majestuosa decadent i els seus polsosos i estrets carrers colonials, aquest centre administratiu en el qual viuen prop de cinc milions de persones crida ara a la porta amb nous i florents restaurants i locals d’oci… Ideal per a gaudir de la dolce vita marroquina al mateix temps que s’aprehèn la tradició i els costums d’una cultura mil·lenària.

La ciutat antiga

La medina de Casablanca no és tan antiga com en altres ciutats. Va ser reconstruïda en el segle XVIII i és relativament petita, però en ella trobem sens dubte l’ambient de les antigues ciutats marroquines. Per a visitar-la el millor és partir de la plaça del mausoleu Kouba Sidi Bou Smar. Des d’allí, vorejant la muralla, trobem el bastió de la Sqala, on es troben els antics canons de la ciutat i des d’on podrem gaudir d’una increïble vista panoràmica de la medina i el port.

En aquesta zona es troba també el far de Casablanca, que data de l’any 1920 i simbolitza la importància que tenia el port a principis del segle XX. Una mica més lluny s’erigeix el santuari del primer sant patró de la ciutat Sidi el Kairouani. La seva tomba encara és un lloc de recolliment per a molts marroquins.

L’energia de la modernitat

La tradició arquitectònica de la capital econòmica té la seva icona en la mesquita d’Hassan II (Bd Sisi Mohammed Ben Abdallah) que, alçant-se sobre l’oceà Atlàntic, és una de les més grans del món amb els seus 200 metres d’altura. En tres minuts, la sala es transforma en un pati gràcies a un sostre corredís. El seu minaret de 200 metres la converteix en la construcció religiosa més alta del món. Aquesta mesquita, visible des del cel, mar i terra, és una de les poques obertes als no musulmans i ofereix recorreguts d’una hora de durada en anglès, espanyol, alemany i francès.

La vida en la part moderna de Casablanca és un reflex del barri trepidant de Mâarif. Aquesta antiga zona pobra, situada a l’oest del parc de la Lliga Àrab, s’ha anat transformant a poc a poc en un dels barris més destacats de la ciutat. Passejant pels seus carrers veurem com és el dia a dia de la joventut marroquina, que treballa en oficines d’aquesta zona o freqüenta els comerços de luxe i establiments de moda que aquí es troben, sota la mirada de les torres bessones del Twin Center.

Situada al sud de la ciutat, en el barri dels Habous, la nova medina s’ha dissenyat íntegrament seguint el model tradicional. Amb les seves placetes, els seus nombrosos comerços d’artesanies i les seves porxades, resulta molt agradable de visitar. Aquí trobem, per exemple, el Mahkama del Pachá. Aquest edifici d’estil hispàmorisc, totalment construït en marbre i fusta, compta amb seixanta sales i feia les vegades de tribunal i de sala de recepció per a l’antic Pachá de Casablanca.

Construïda per l’arquitecte Marius Boyer, la Prefectura o Wilaya es va inaugurar en el 1937 i s’erigeix sobre l’actual plaça de Mohammed V. L’edifici s’organitza entorn d’un esplèndid triple pati central adornat amb un jardí tropical. Dues pintures monumentals, obra de Jacques Majorelle, decoren l’escala principal. Una torre de 50 metres permet, una vegada en el cim, admirar un panorama únic de tota la ciutat de Casablanca. L’edifici ha estat restaurat recentment per a posar en valor els insòlits cassetonats de fusta, els mosaics multicolors i els adorns de cuir.

L’arquitectura dels anys 30

A l’est s’estén el barri Art déco, on podem veure diversos conjunts monumentals que contribueixen a l’estatus particular de la ciutat: la plaça de Mohammed V, el parc de la Lliga Àrab, les àmplies avingudes flanquejades per palmeres… D’obligada visita és la Vila de les Arts, una casa d’estil Art déco construïda en els anys 30, envoltada per un jardí de 2.500 metres quadrats.

Passejant pel Boulevard d’Aturs, el Boulevard Mohammed V i l’avinguda Lalla ens sentirem com en el districte 16 de París, contemplant balcons de ferro forjat i edificis amb golfes ornamentades. No hi ha dubte que Casablanca desperta mil sensacions. Deambulant pels seus petits carrers, ens atraparan els seus perfums i la seva exquisida bullícia. Tot pot passar en aquesta ciutat. I el seu dinamisme és contagiós.