Representants dels municipis del Baix Llobregat Nord, entre ells els alcaldes de Martorell i Abrera i l´alcaldessa d´Olesa de Montserrat van participar ahir a l´esmorzar col·loqui sobre la pobresa energètica al Baix Llobregat, organitzat per la plataforma alcaldes.eu. A la trobada hi van participar membres de la majoria d´ajuntaments del Baix Llobregat, regidors i responsables de serveis socials i altres agents socioeconòmics implicats en aquesta problemàtica, com l´Agència Catalana del Consum, empreses subministradores i activistes de la Plataforma d´Afectats per la Hipoteca.

El col·loqui pretenia plantejar i comprendre la realitat dels ajuntaments del Baix Llobregat que treballen per a garantir els drets de les persones més vulnerables. En els darrers anys han aparegut diverses iniciatives per pal·liar els efectes de la crisi econòmica sobre determinats col·lectius com és el cas del Decret de Pobresa Energètica. Tot i això, els ajuntaments no han pogut traslladar part d´aquestes mesures a la realitat perquè s´han trobat greus dificultats i impediments, tant de tipus legal com també tècnic per a poder desplegar aquesta legislació.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, va reconèixer que "no estem fent bé les coses del tot" i va demanar "unitat d´acció i claredat", perquè "estem parlant de la dignitat de les persones". Perpinyà també es va mostrar "crític" amb les companyies d´electricitat, que ni tan sols van participar a la trobada.

Un dels punts en que més van coincidir els participants al col·loqui va ser en la necessitat de dotar de més recursos als departaments de Serveis Socials, que sovint es troben desbordats davant els múltiples casos de pobresa energètica. El mateix Josep Perpinyà destacava que el personal d´aquesta àrea es troba amb "una realitat molt complicada" i creu que "s´ha d´abordar des de la transversalitat". Xavier Paz, conseller comarcal de Polítiques de Benestar i Desenvolupament Social, anava més enllà i assegurava que "els Serveis Socials dels ajuntaments estan fent molta més feina d´aquella per la que estan dissenyats".

Fora de les experiències dels propis ajuntaments, el secretari d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesias, va apuntar que "cal atacar les causes de la pobresa energètica", que per ell giren al voltant de tres factors: "la insuficiències de les rendes, el complexe sistema tarifari" i la manca d´un "consum eficient" en moltes llars. Per la seva banda, Montserrat Ribera, directora de l'Agència Catalana de Consum, es va mostrar molt contundent contra les companyies elèctriques arran del cas de l´àvia de Reus que va morir fa unes setmanes. Sobre aquest cas, va apuntar que el desplegament de la llei 24/2015 "no és necessari, perquè és aplicable directament. Això és claríssim: les companyies subministradores no poden tallar si no tenen l´informe de Serveis Social". Finalment, Susanna Roig, de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va posar l´accent en "l´impacte" de la pobresa energètica sobre "la salut de les persones", sobretot entre col·lectius com gent gran, infants o malalts crònics.

Segons dades recollides per alcaldes.eu a l´IDESCAT 2015, el 19% de la població de Catalunya es troba en risc de pobresa i, per tant, corren el risc de no poder fer front a les despeses mínimes. Un 14% dels catalans dediquen més d´un 10% dels seus ingressos pagar les factures de subministraments bàsics i un 6,8% té algun endarreriment en aquests pagaments. En aquest sentit, el Baix Llobregat és una de les comarques que més ha reclamat ajudes per a les persones més necessitades. Des d´Olesa, per exemple, destaquen que al pressupost d´aquest 2017 s´han incrementat els ajuts d´emergència per cobrir necessitats d´aquests serveis bàsics.