Són vora les 22 de la nit i la plaça dels Arbres reuneix de mica en mica, calafins, calafines i gent vinguda d'arreu que busca en les ter-rasses de les barraques que encerclen l'espai central de la plaça taules i cadires lliures per sopar alguna cosa, un entrepà, unes braves, alguna tapa. Jordi Fitó, regidor de cultura i festes de l'Ajuntament està expectant: «Sabem que Els Catarres porten una gira omplint tots els espais on han tocat, en aquesta plaça hi cap molta gent. Esperem omplir-la».

Falta una hora perquè la banda liderada per l'Èric Vergés, el Jan Riera i la Roser Cruells saltin a l'escenari per presentar el seu darrer treball, Tots els meus principis (Música Global, 2018). Davant l'escenari ja hi ha més d'un centenar de persones que agafen lloc per estar a primera fila.

S'apropa l'hora del concert. A la plaça ja hi ha un miler de persones. A la barraca La Polseguera, en un dels laterals de la plaça, per escalfar els ànims sonen temes com I love London o Volcans, mentre la banda de versions Exel, a la plaça Barcelona'92, anima la gentada amb Tu vuò fa' l'Americano.

S'apaguen els llums. Falten cinc minuts per la mitjanit i els primers cants, crits i aplaudiments de públic i fans són per a l'Staff que surt a ultimar els detalls. Les famílies s'organitzen amb els més petits que, potser, tot just tenen 10 anys: «Si ens perdem ens trobem tots en aquest xiringuito!». El public s'aglutina a la part central de l'espai i emplena tota la plaça. Prop de 2.500 persones esperen l'inici de l'actuació. Puntuals, a les dotze, apareixen Els Catarres i després del «Bona nit, Calaf!» sonen els primers acords de la nit i amb ells, èxits com En peu de guerra, del seu anterior treball, Big Bang (2015), enmig d'un joc de llums espectacular, confeti a dojo i una posada en escena contundent. Cançó rere cançó, sense treva i amb el públic totalment entregat, va arribar el moment de Perfectes, peça que obre el seu dar-rer treball, a la que va seguir Nit d'Agost, novament del disc Big Bang, després que l'Èric avisés a solters i solteres: «Podríeu trobar avui l'amor d'estiu». El setlist salta de nou a Tots els meus principis perquè soni T'estava esperant i després d'una pausa on van preguntar al públic si volia una cançó antiga, Els Catarres van recuperar Tintín, de la segona entrega de la banda, Tintín i la Contorsionista (2012). Passats els 45 minuts de concert, va arribar l'hora de recuperar altres èxits, amb una secció de vent-metall que ho aixecava tot i la veu de l'Èric entonant: «L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu». A Vull estar amb tu, del disc Postals (2013), la va seguir la cançó que els va fer saltar al panorama musical, Jenifer ( Cançons, 2011) i amb ella, la pausa de la primera part del concert.

Després d'una pausa on beure una aigua, canviar-se de samarreta i comentar el moment del bolo, la banda va pujar a l'escenari arrencant amb la línia de baix, l'espetec de dits i el text «Per tu no sóc un dels teus amants/ però creuo l'Himàlaia per tu» de Fins que arribi l'alba, single del seu darrer treball. Després de tres temes més, van tancar el seu directe amb La porta del cel, del disc Postals, on van convidar tothom a encendre pantalles i llanternes dels mòbils per fer de la plaça un estol d'estrelles per tancar un directe d'una hora i mitja cuidat fins al darrer detall.

Després del concert d'Els Catarres, va fer seguir la festa la banda sueca Hoffmaestro, una contundent proposta que a mig camí del hip-hop, el soul i l'ska combinava amb rock and roll la segona proposta de la nit i mantenia el públic a plaça i evitava la possible esbandida de gent que tot programador tem en els canvis de grup. La segona nit de concerts de la Festa Major de Calaf va acabar amb la sessió de Dj Send0.