08 de març de 2018
08.03.2018
40 Años
40 Años

Reivindicacions per millorar el paper de la dona en el món laboral

La regidora de la Dona de Manresa Cristina Cruz i la sindicalista Maite Noguera opinen sobre les claus de la vaga d'avui

10.03.2018 | 07:31
La regidora Cristina Cruz i la sindicalista Maite Noguera.

Cristina Cruz

Regidora de la Dona a Manresa i treballadora d´Althaia

Preveu que la vaga convocada per a avui tindrà un seguiment rellevant?
Crec que depèn dels àmbits. Hi ha sectors on treballen moltes dones, com l´atenció i la cura, i les meves companyes estaran destinades als serveis mínims. Tot i que veig molt interès i molta sensibilitat per la qüestió, no sé si es podrà fer la vaga que voldríem.

I creu que despertant interès i sensibilitat n´hi haurà prou?
Seria millor, és clar, que hi hagués una aturada massiva. Però hem de ser realistes. Aquesta és una vaga ideològica, una forma de dir «fins a aquí hem arribat». CCOO i UGT convoquen dues hores de vaga als centres de treball i de vint-i-quatre hores en el consum, en les cures i en l´àmbit estudiantil. CGT i CNT allarguen la vaga laboral a les 24 hores. Ja veurem quin seguiment se´n fa.

Confia que tingui alguna utilitat més o menys immediata, la reivindicació d´avui?
Sí. La regidoria de la Dona de Manresa ja fem tasques de sensibilització durant tot l´any, perquè és molt important explicar-se. Que se sàpiga què és la bretxa salarial, que hi ha el 26% de dones treballadores en risc de pobresa, que moltes dones ni volen ni poden treballar a jornada completa per la necessitat de tenir cura del seu entorn. Qualsevol cosa que qüestioni com pot ser que encara estiguem així després de 40 anys de democràcia és bona.

Ha tingut alguna experiència personal de discriminació professional per qüestió de gènere?
Al meu sector hi ha un marc salarial regulat, només faltaria, però és cert que no totes les dones tenen la mateixa possibilitat de promocionar-se que els homes o, en altres sectors, de fer hores extres. Jo no he patit personalment cap discriminació, però a Althaia l´alta direcció està formada majoritàriament per homes.

Des de la política local, com es pot incidir per col·laborar a resoldre la desigualtat?
Amb sensibilització, sobretot a les escoles. Amb formació. I també hem posat en marxa el pla d´Igualtat de la ciutat.

Veu avenços notables en la reivindicació de les dones?
S´han fet passos importants, com la llei catalana d´igualtat, que va ser rebutjada en part pel Tribunal Constitucional. Però hi ha molt camí per recórrer. El que és clar és que en els entorns amb més regulació hi ha més igualtat. És per això que en el sector públic la bretxa salarial és del 15%, mentre que al privat es pot situar a prop del 29%. Les normes que obliguen faciliten la feina.

Maite Noguera

Treballadora de DENSO i responsable d´Igualtat a indústria de CCO

Quin preveu que serà el seguiment de la vaga?
Espero que sigui important, però no confio que s´aturin les grans empreses.

Per què?
Em fa la impressió que la gent no considera que hi hagi realment un problema. Tu estàs fent determinada feina i veus que la persona que tens al costat cobra el mateix, i pots pensar: no cal fer res. Però sabem que hi ha bretxa salarial, encara que creguem que de vegades aquesta qüestió no afecta el nostre lloc de treball. Amb tot, crec que més enllà del seguiment de la vaga hi haurà una visibilització clara del problema, perquè les concentracions seran importants.

Així, no hi ha prou consciència encara del problema?
Crec que no, ni entre les mateixes dones que el pateixen. Venim d´una cultura masclista, en què és habitual pensar: «Per ser donar ja està bé el que cobro». Estem educats en una cultura en què el salari gran de la família l´ha de dur l´home, a casa. Amb tot, confio que aquest punt de vista no sigui generalitzat.

I què cal fer-hi?
Que ens adonem què significa la bretxa salarial, perquè encara falta molta informació, i aquest potser és un problema al qual hem col·laborat els sindicats.

En el cas de Denso, diria que hi ha bretxa?
En qualsevol departament els salaris són iguals, però entre la trentena d´alts directius de l´empresa, només hi ha una dona.

Una jornada com la del 8 de març té utilitat efectiva?
Crec que sí i això en part és gràcies als mitjans, en els quals aquests dies es parla molt d´aquesta qüestió. És un problema que és al carrer, i això ja és un primer pas perquè es visibilitzi. Només així pots preocupar-te´n de debò. Els 8 de març de tota la vida no s´havia fet res; d´avui com a mínim n´estem parlant perquè hi ha una vaga convocada. Tant de bo amb dues hores de vaga en tinguéssim prou per posar d´una vegada per totes el tema damunt la taula, però sóc escèptica i crec que caldria fer alguna cosa més. Repetir la vaga l´any que ve, potser.

Diu que estem fent «el primer pas». No es va molt tard?
Sí. Hi ha qui ho té present cada dia, que ho viu com una lluita diària, però encara cal que es descobreixi d´una manera generalitzada. Potser el pas s´hauria d´haver fet abans, però també és cert que ara és un bon moment per plantejar accions així, perquè l´economia ha millorat i les empreses comencen a generar beneficis. I hi ha convenis pendents d´acordar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18