n Els taxistes madrilenys es van sumar a la protesta dels companys de Barcelona i van tallar una de les principals artèries de la capital espanyola: el passeig de la Castellana. Les marxes lentes també van afectar altres punts cèntrics de la ciutat, com el passeig del Prado i els entorns de l'estació d'Atocha. La protesta es va intensificar especialment davant del Ministeri de Foment, on es va convocar la reunió amb el sector de taxis. El president de l'Associació espanyola del Taxi, Julio Sanz, va afirmar que no retiraran els taxis dels carrers fins que hi hagi respostes «contundents i sòlides». Com en altres ciutats, els taxistes de la regió de Múrcia, adherits a la mobilització dels seus companys i declarant vaga indefinida, van decidir establir uns serveis mínims, que seran gratuïts i estaran orientats a persones que tinguin algun tipus de problema de mobilitat o per a casos urgents.
Un problema estructural
La lluita entre el sector dels taxi i «els lobbies de Cabify i Uber» no existeix només a Barcelona. Les principals ciutats espanyoles es van sumar a les aturades per la proliferació de llicències VTC: Màlaga, Sevilla, Saragossa, València i Bilbao. Autonomies com el País Basc, Galícia i Navarra van voler lluitar contra el cop dur de la justícia a Barcelona, que va rebutjar la proposta de l'Ajuntament de Colau, on es limitava el nombre de VTC.
La llei estatal diu que 30 llicències de taxi corresponen a una VTC. Però segons les últimes dades del Ministeri de Foment, existeixen a Espanya 64.217 llicències de taxi per 7.058 VTC, que multipliquen la proporció esmentenada per tres.
