El Govern català va anunciar ahir que presentarà una denúncia davant la Fiscalia General de l'Estat perquè investigui si el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el president de la Sala Tercera del Contenciós Administratiu, Luis Díez-Picazo, van cometre delicte en la polèmica de les hipoteques.

Des del Parlament, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va explicar que la denúncia es presentarà presumiblement dimarts que ve, dia 13, després de la reunió de l'executiu català.

Segons Artadi, la Fiscalia està «obligada a investigar» si hi ha hagut delicte en el «canvi d'una sentència ferma», després que el Suprem acordés que sigui el client qui aboni l'impost d'Actes Jurídics Documentats vinculat a la firma d'una hipoteca, amb la qual cosa va fer un pas enrere en la recent doctrina, dictada fa tres setmanes, que imposava a la banca el pagament d'aquest gravamen.

La rectificació va tenir lloc, va remarcar Artadi, en una «inusual convocatòria de la sala del tribunal» per tornar a debatre la doctrina respecte a aquest assumpte.

Segons el seu parer, hi ha hagut una «vulneració dels drets de tota la ciutadania», amb uns «procediments» judicials que Artadi considera dubtosos i uns «possibles interessos particulars» que han pogut influir en la decisió.

Artadi va assenyalar que «els dos principals responsables» d'aquesta rectificació del Suprem en relació amb les hipoteques són Lesmes i Díez-Picazo, si bé va deixar en mans de la Fiscalia la concreció dels delictes que poden haver comès. Encara que el Govern havia sospesat portar el cas «directament al Tribunal Suprem», després de valorar-lo amb els seus serveis jurídics, ha estimat que aquesta via no tindria recorregut, per la qual cosa que ho elevarà a la Fiscalia. El cas de les hipoteques se suma, va dir Artadi, a altres episodis que demostren, segons el seu parer, que «la injustícia espa-nyola és una amenaça per a la democràcia i l'Estat de dret».

D'altra banda, una quinzena d'entitats van expressar el seu rebuig ahir a la tarda a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la sentència del Suprem sobre l'impost de les hipoteques en una concentració que va aplegar unes 200 persones. Sobre el decret llei aprovat pel Govern espanyol per revertir la resolució de l'alt tribunal, van lamentar que el text «no és suficient ja que no té efectes retroactius i no soluciona el fons del problema». Entre els convocants hi havia els sindicats CCOO i UGT, la PAH, la Taula del Tercer Sector, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya i Òmnium.

A la concentració, hi va assistir el secretari general d'UGT a l'Estat, Josep Maria Álvarez, que va deixar clar que l'acte no només va servir per expressar el rebuig a la sentència, «sinó la manera». En aquest sentit, va traslladar «l'exigència clara que no quedi així», i tot i celebrar el decret del Govern espanyol va reclamar que es tornin els diners de l'impost a les persones que ja van comprar un pis mitjançant una hipoteca. «Hi ha gent que diu que 3.000 euros no són res, són molt per a moltíssima gent. Podran fer més coses que els bancs», va dir el líder sindical, que també va lamentar que «s'ha posat en evidència que el poder judicial no és tan independent, sinó que fins i tot en determinats moments és bastant dependent». D'altra banda, el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, també va exigir retroactivitat en el pagament de l'impost sobre les hipoteques i que ara els ciutadans afectats hauran de batallar. Pacheco es va mostrar convençut que Europa «posarà ordre» si es presenta un recurs a la sentència als tribunals europeus i «donarà la raó» a les persones que reclamin la devolució de l'impost i que a partir d'ara no es carregui als clients.