Les diferents cares de la capital catalana queden retratades en el documental en 3D Barcelona, la Rosa de Foc, que Manuel Huerga va dirigir el 2014 i que ara inicia un circuit més públic per mitjà de la Filmoteca de Catalunya.
Amb producció de Mediapro, Huerga fa un viatge per Barcelona mitjançant un fals pla seqüència que encadena més de 100 localitzacions diferents de la ciutat durant un any.
Un partit al Camp Nou, la recollida al Banc dels Aliments, una nit a l'Apolo i la història del Poblenou són alguns dels moments que copsa el documental.
Pep Guardiola n'és el narrador en català, mentre que Josep Manuel Serrat ho fa en castellà, Woody Allen en anglès, Éric Abidal en francès i Daniel Brühl en alemany. «No és una postal de Barcelona, sinó que és una visió més real que els documentals turístics», va dir divendres Huerga abans de la primera projecció.
La segona projecció a la Filmoteca tindrà lloc avui. Amb guió de Lluís Arcarazo i música de Micka Luna, Barcelona, la Rosa de Foc ha estat rodada amb la tecnologia més avançada en 3D i en so Dolby Atmos. La sonoritat i el moviment en un únic pla seqüència, a més del 3D, formen un viatge immersiu amb rerefons emotiu per a l'espectador barceloní, que veu racons quotidians i alhora pren consciència de la història i transcendència dels carrers on viu.
«És un documental una mica diferent, a part del format. No és un autobús turístic, no només es veu la cara bonica, sinó també situacions o llocs que llueixen menys», va dir Huerta.
La Mina, el circ de Nou Barris, una cadena de muntatge de la fàbrica Nissan, el Sincrotró Alba, un concert de Manel al Fòrum, Santa Maria del Mar i la plaça del Rei són alguns dels llocs i situacions que s'hi veuen. També la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 i un concurs de castells a la plaça de Sant Jaume. Grues, helicòpters, octocòpters, steadycams o càmeres subaquàtiques ajuden a crear una perspectiva de Barcelona menys habitual.
«Havíem d'esperar que passessin aquestes coses cada dia de l'any. Però hi ha coses que requerien una segona presa i havíem d'esperar tot un any», va explicar Huerga,, que va rodar el documental entre el 2012 i el 2014.
