14 de febrer de 2019
14.02.2019
JUDICI AL PROCÉS

Junqueras i Forn protagonitzen els primers interrogatoris als líders independentistes

Acaba la tercera jornada del judici del procés, que continuarà dimarts 19

14.02.2019 | 11:49
Imatge d´aquest dijous

Els primers interrogatoris als líders independentistes acusats han protagonitzat el tercer dia del judici al procés. Després de les preguntes a Oriol Junqueras, que només ha acceptat respondre a la seva defensa, ha arribat el torn de Quim Forn. El que va ser conseller d'Interior del Govern Puigdemont ha acceptat ser interrogat per la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat. «Cap acte dels Mossos va ser contrari a la Constitució», ha afirmat Forn. 

Junqueras al judici de l'1-O: «Votar no és delicte, impedir-ho per la força sí»


L'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras ha obert el torn d'interrogatoris al judici del procés anunciant la seva decisió de no respondre les preguntes de les tres acusacions. "No renuncio a les meves conviccions democràtiques, em trobo en situació d'indefensió, se m'acusa per les meves idees i no pels meus fets i, com que entenc que és un judici polític i sóc un representant electe, em dec als meus votants i no respondré a les acusacions", ha dit. A més, ha dit considerar-se "pres polític".

{C}

Junqueras, així, ha començat l'interrogatori responent directament al seu advocat i ho fa en castellà, ha explicat, per fer arribar el seu missatge al conjunt de l'Estat. «Ningú pot tenir cap dubte de que rebutgem qualsevol tipus de violència. Qualsevol objectiu polític noble pot ser immoral si els mitjans que s'utilitzen són indecents. Res del que hem fet i del que se'ns atribueix és delicte». L'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit davant el tribunal que seguirà reivindicant el dret a l'autodeterminació perquè és "un principi democràtic recollit en tractats internacionals".

"Quan hi ha una reivindicació ciutadana, pacífica, reiterada en el temps i significativa, se li ha de donar sortida política. Ho hem intentat, ho intentem i ho intentarem", ha dit a preguntes del seu lletrat sobre com aborden l'autodeterminació. A més, ha defensat que a banda d'estar "a favor de la independència", el seu partit és "moltes altres coses i que tot això és compatible". "No som enemics de ningú ni de res" i ha afegit que "abans que demòcrates som bones persones".

Llegeix més declaracions d'Oriol Junqueras al Suprem


Forn diu que van "apurar fins al final" abans de la declaració d'independència a l'espera dels resultats de la mediació


L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha desvinculat el seu "compromís polític" per tirar endavant el referèndum de l'1-O de la tasca que van fer els Mossos d'Esquadra. Forn ha estat el segon dels acusats que han declarat al judici del Tribunal Suprem i, en el seu cas, sí que ha acceptat respondre preguntes de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat. Forn ha volgut separar les seves conviccions polítiques de l'acció dels Mossos, tot assegurant que la policia catalana "mai van rebre ordres polítiques".

Forn, que també és candidat a l'alcaldia de Barcelona per part de JxCat-PDeCAT, ha optat per declarar en castellà perquè el tribunal no ha acceptat que hi hagués traducció simultània, tot i afirmar que té "més fluïdesa" parlant en català i que això li afegia una "dificultat" en l'interrogatori. A diferència de Junqueras, en primer dels 12 acusats que ha declarat, sí que ha optat per respondre a dues de les acusacions, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat.

El fiscal Cadena ha preguntat a Forn si coneixia les diferents resolucions del TC suspenen lleis o iniciatives aprovades pel Parlament o el Govern. L'exconseller ha recordat que en alguns casos ho sabia a través dels mitjans de comunicació, ja que no va arribar al Parlament fins que va entrar al Govern el 2017. Forn ha dit reconèixer "l'autoritat" del Constitucional, tot i que ha "posat en dubte" algunes de les seves decisions "des del moment que està composat per membres nomenats pels propis partits i que segueixen consignes dels partits, que d'entrada no és senyal d'imparcialitat".

Forn ha explicat que va signar el decret de convocatòria del referèndum el 6 de setembre conjuntament amb la resta de membres del Govern perquè volia "reafirmar el compromís polític per tirar endavant el referèndum". Ha recordat que així constava "en tots els programes electorals que conformaven la majoria parlamentària" i ha remarcat que el decret "no estava suspès" pel TC quan es va signar.

Un cop suspès pel TC, l'exconseller ha assegurat no tenir constància "d'haver fet cap acte de promoció del referèndum des del punt de vista executiu", tot i que "una altra cosa és des del punt de vista polític". En aquest sentit, ha assegurat que es va donar "compliment" a les instruccions de fiscalia i la interlocutòria de la magistrada Mercedes de Armas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


Tercera sessió: inici dels interrogatoris 


El Tribunal Suprem acull aquest dijous la tercera sessió del judici al procés. El tribunal va optar per suspendre la sessió dimecres, després d'haver completat la fase d'al·legacions prèvies amb les intervencions de fiscalia, advocacia de l'Estat i Vox. Les tres acusacions van rebatre i impugnar les al·legacions que el dia abans havien formulat les defenses dels dotze acusats

Els lletrats dels líders independentistes van denunciar davant del tribunal diverses vulneracions de drets fonamentals. A l'inici de la sessió d'aquest dijous els magistrats aclariran si respon les al·legacions de les defenses. També poden optar per posposar-ho i resoldre-ho tot al final, en sentència. Un cop superada aquesta fase, ja comencen els interrogatoris.

Què va passar en la segona sessió del judici al procés? 

Aquest dijous ha estat la primera vegada que s'escolta la veu d'Oriol Junqueras explicant la seva versió dels fets en una vista pública. La fiscalia sol·licita per a ell 25 anys de presó, l'advocacia 12 i Vox 74. Aquest criteri de no respondre a la fiscalia ni a l'acusació particular el mantindrà Raül Romeva quan declari. Durant la fase d'instrucció, cap dels dos va respondre a la fiscalia i ara mantindran el criteri "per coherència".

Quins són els principals arguments de les defenses en el judici del procés?

El Suprem permet als acusats respondre en català però no els facilita traducció simultània 


El tribunal del judici de l'1-O permetrà als acusats respondre en català en els interrogatoris, però no els facilitarà la traducció simultània, com demanaven les defenses, sinó que serà consecutiva. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha assegurat que seria "inadmissible la restricció del principi de publicitat" perquè "tots els que estan a la sala i no tenen auriculars no podrien atendre i entendre les respostes". Marchena ha afegit que es reconeix aquest dret per "raons emocionals" i no, com al·leguen les defenses, per una "hipotètica indefensió". En aquest sentit, ha recordat que en la fase d'instrucció "no s'ha fet cap mínima al·lusió a la possibilitat de respondre en llengua catalana".


Ordre de declaracions


El primer en declarar serà el president d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Si finalment es respecta l'ordre establert en l'escrit d'acusació del ministeri públic, el seguirien Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i es tancarien amb Carme Forcadell.

Fes clic aquí per coneixer tota la informació en l'especial "Judici al procés" de Regió7  

Assistència de consellers


Set consellers del Govern de la Generalitat seran al Tribunal Suprem el dijous en la tercera jornada del judici. Es tracta del vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, el conseller d'Interior, Miquel Buch, el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, la consellera de Justícia, Ester Capella, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i el conseller de Treball, Chakir el Homrani. 

El seu homòleg, Pere Aragonès, no podrà accedir a la sala de vistes perquè és testimoni en aquesta causa i, per llei, no pot entrar fins que hagi declarat. És el mateix que passa amb el president del Parlament, Roger Torrent, que també serà a fora del Tribunal Suprem donant suport a Junqueras al costat d'altres membres d'ERC. El diputat de la CUP Vidal Aragonés sí serà a dins la sala en representació de la cambra catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook