13 de febrer de 2019
13.02.2019

Judici al procés: «Muralles humanes es van llançar contra les forces de seguretat», diu la Fiscalia

El judici es reprendrà demà a les 10 del matí amb l'interrogatori a Oriol Junqueras. El Suprem permetrà que els acusats portin llaços grocs a la sala i rebutja una petició de Vox de retirar-los

13.02.2019 | 09:17
Imatge dels acusats en el segon dia de judici.

La segona jornada del judici al procés ha servit, aquest dimecres, perquè l'acusació -Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox- intentés rebatre totes les peticions fetes ahir per les defenses. Una sessió, la d'avui, durant la qual el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza ha atribuït la violència de l'1-O als líders independentistes i ha eximit de responsabilitats els policies. "L'ús violent no es pot atribuir als policies, sinó a qui coneixia la legalitat i va mobilitzar ciutadans com a murs humans per impedir l'actuació policial", ha manifestat.

La decisió sobre les qüestions prèvies pot arribar aquest dijous un cop es reprengui la sessió o bé que el tribunal opti per resoldre-les en sentència. Amb tot, un cop exposades la postura de totes les parts, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha suspès la sessió i ha emplaçat tothom a demà dijous al matí, quan previsiblement començarà el primer interrogatori, el del vicepresident del Govern Oriol Junqueras, a l'espera del que acabin decidint els magistrats sobre les qüestions prèvies.

«L'ús de la violència no es pot atribuir a la policia sinó a qui va mobilitzar ciutadans com a murs humans»


La fiscalia ha carregat contra les defenses per presentar els acusats com a "víctimes d'una persecució política" i ha assegurat que no és un judici polític contra l'independentisme i el seu projecte polític sinó "en defensa de la democràcia espanyola i l'ordre constitucional". "Seria un greu exercici d'irresponsabilitat si la justícia no hagués reaccionat", ha defensat el fiscal Javier Zaragoza en el segon dia de judici.

Javier Zaragoza ha atribuït la violència de l'1-O als líders independentistes i ha eximit de responsabilitats els policies. "L'ús violent no es pot atribuir als policies, sinó a qui coneixia la legalitat i va mobilitzar ciutadans com a murs humans per impedir l'actuació policial", ha manifestat en la segona sessió del judici. La defensa de Cuixart va acusar d'encobrir la tortura per incloure com a prova la relació dels policies ferits però no la de ciutadans. La Generalitat va fixar la xifra el 1.066 ferits. "Identificar l'ús legítim i proporcionat de la força policial com a tortura o tracte degradant és un disbarat jurídic", ha replicat al lletrat de Cuixart, Benet Salellas.

Per a la fiscalia, hi va haver ferits per "contusions no greus" i només s'ha referit a dos casos "greus": un home que va patir un infart "i que va ser atès per un policial" i el cas de Roger Español, que va perdre un ull. Segons Zaragoza, va rebre una bola de goma "després de tirar una tanca a la policia".

«El poder dels Mossos es van posar completament al costat de la rebel·lió»


El fiscal Fidel Cadena ha assegurat aquest dimarts que durant l'1-O "el poder dels Mossos d'Esquadra es va posar completament al costat de la rebel·lió", juntament amb "muralles humanes que es van llançar contra les forces de seguretat de l'Estat". D'aquesta manera ha argumentat que es va incórrer en la "violència i intimidació" per justificar l'acusació del delicte de rebel·lió. Cadena, un dels dos fiscals que participen en la sessió d'aquest dimecres al judici de l'1-O al Tribunal Suprem, ha dit que "no és la ideologia", i ha alertat que "sortir de la legalitat constitucional" situa "en l'àmbit de la il·legalitat", i que això "propendeix a l'autoritarisme". Cadena ha reblat que "no hi ha sobirania catalana".

El fiscal ha assegurat que "qui pretengui crear una legislació paral·lela es troba amb el límit infranquejable d'intèrpret de la Constitució, que és el Tribunal Constitucional". "Respectar la llei i el respecte als altres són la base de l'ordre polític i la pau social", ha afegit, "s'han separat del respecte a la Constitució i qui se'n separa no triga a allunyar-se de les normes menors". I ha reblat: "No hi ha legalitat democràtica fora de la legalitat constitucional, no hi ha dreceres ni extramurs, sortir de l'àmbit de la legalitat constitucional és col·locar-se en l'àmbit de la il·legalitat i això propendeix a l'autoritarisme".

Per Cadena, el judici que aquesta setmana ha començat al Suprem és "el del triomf de la democràcia, de l'estat de dret i dels principis de la igualtat en la llei".


L'advocacia de l'Estat: «És un judici penal amb totes les garanties i no mereix cap altra qualificació»


La cap de penal de l'Advocacia de l'Estat, Rosa María Seoane, s'ha oposat a les al·legacions fetes per les defenses sobre vulneracions de drets fonamentals i ha apuntat que el judici es fa amb "totes les garanties". "És un judici penal amb totes les garanties i no mereix cap altra qualificació", ha manifestat, sostenint que el que es jutja són "fets que encaixen en el suposat de diferents delictes". Seoane també ha defensat la secretària d'Estat responsable de la campanya Espanya Global, Irene Lozano, que va parlar de "condemnats". Unes declaracions que, segons les defenses, vulneren el dret a presumpció innocència. Segons Seoane, com que parlava en anglès a la CNN i no és la llengua materna es va "contextualitzar". Per explicar-ho, ho ha comparat amb les queixes dels advocats per la traducció al català.

L'advocacia de l'Estat –que depèn directament del Ministeri de Justícia- acusa per malversació a tots els membres del Govern i, només als empresonats, de sedició. A diferència de Vox i la fiscalia, no planteja acusacions per rebel·lió. De fet, l'advocacia de l'Estat va rellevar el cap de penal Edmundo Bal que sí apostava per acusar per rebel·lió.

El Suprem permetrà que els acusats portin llaços grocs a la sala


El tribunal del judici de l'1-O permetrà que els 12 acusats portin llaços grocs a la sala de vistes durant les sessions del Tribunal Suprem. Aquest és el criteri fixat i que ha explicat el president del tribunal, Manuel Marchena, després d'una petició de l'acusació popular, exercida per Vox, perquè no es permetés aquest símbol a al sala durant el judici. Marchena ha citat doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans per justificar la decisió, en concret dues sentències contra Bòsnia i contra Bèlgica de desembre del 2017 i setembre del 2018 en què els dos països van ser condemnats "per no permetre l'ús de símbols que van ser considerats pel tribunal com a religiosos".

Marchena ha dit que el Conveni de Roma dona el mateix rang als símbols religiosos que als ideològics i que per això no posaran "cap obstacle" als llaços grocs. Tant en la primera com en la segona sessió, l'únic acusat que portava llaç groc era Jordi Sànchez.

L'advocat i vicesecretari jurídic de Vox, Pedro Fernández, ha començat la seva intervenció durant el tràmit de qüestions prèvies reclamant que es prohibeixi l'ús dels llaços grups a la sala, ja que considera que és un símbol que té una "càrrega política indubtable".

Pel que fa als advocats, Marchena ha deixat clar que en el seu cas hauran de seguir el que estableix l'Estatut General de l'Advocacia i que, per tant, hauran d'anar a les sessions vestits amb toga "sense distintiu de cap classe excepte el col·legial". De fet, ha volgut remarcar que no té cap queixa sobre la uniformitat dels lletrats" en els dos primers dies de sessió.

Vergés i Jordà, presents a la sala 


Els presos han començat a arribar a l'Audiència Nacional per afrontar la segona jornada del judici procedents de Soto del Real i Alcalá-Meco. Per part del Govern, aquest dimarts està prevista la presència de les conselleres de Salut, Alba Vergès, i d'Agricultura, Teresa Jordà. Per part d'ERC, hi haurà el president del grup parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, i per JxCat, el portaveu adjunt del grup al Parlament, Eduard Pujol. El portaveu de JxCat a la cambra, Albert Batet, estarà fora del tribunal. També està previst que a la sala hi hagi representants de l'ANC de Madrid.

Canvi d'accés per a familiars


En la segona sessió, el Tribunal Suprem ha canviat l'accés de les famílies i el públic, que a partir d'ara entraran per la porta del carrer Marqués de Ensenada, separats de l'entrada d'advocats, autoritats i mitjans de comunicació. Aquest dimarts, alguns familiars dels persos van tenir problemes per accedir al tribunal i van explicar que els policies de l'entrada no tenien la llista amb les persones autoritzades a entrar com a públic. Advocats i membres de protocol del president de la Generalitat van intercedir per aconseguir que poguessin entrar i el problema es va resoldre en uns minuts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19