L'expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell va negar ahir haver amagat comissions per la compravenda de drets audiovisuals de partits de la selecció brasilera de futbol en el judici en el qual la Fiscalia l'acusa de blanquejar 20 milions d'euros i quedar-se almenys 6,5 milions.

L'Audiència Nacional va reprendre ahir el judici de Rosell, la seva dona, Marta Pineda, el seu soci, l'advocat andorrà Joan Besolí, el seu amic libanès Shane Ohanneissian i dos presumptes testaferros, Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer, que s'enfronten a penes d'entre sis i onze anys de presó per delictes de blanqueig de capitals i organització criminal que sol·licita el fiscal.

Al final de la sessió d'ahir, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, va anunciar que demà la sala comunicarà la seva decisió sobre la petició de llibertat dels dos acusats en presó preventiva des del maig del 2017, Rosell i Besolí. El primer a declarar va ser Rosell, que només va contestar les preguntes del seu advocat, Pau Molins, després de negar-se a respondre al fiscal, que demana per a ell 11 anys de presó i 59 milions d'euros de multa, per «tantes falsedats i errors» que, segons ell, conté l'escrit d'acusació.

«No tinc res a amagar, soc innocent de tot allò que m'imputa la Fiscalia i defensaré el meu prestigi i el meu honor», va acabar dient Rosell, que va recordar que mai havia estat en un jutjat, ni Hisenda l'havia inspeccionat a ell ni a les seves empreses fins que va arribar el 2010 a la presidència del Barça, de la qual ha confessat que va dimitir 4 anys després per les amenaces que va rebre la seva família.

Rosell va recordar que abans de ser president del FC Barcelona ja es dedicava al màrqueting esportiu a través de la seva empresa BSM i que es va posar en contacte amb ell l'empresa ISE que s'encar-regava de comprar continguts amb la companyia audiovisual de l'Aràbia Saudita ART, competència d'Al Jazeera, que volia emetre partits de futbol. Va explicar que havia arribat el 2006 a un acord amb la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) com a intermediari d'ISE després d'oferir a l'entitat esportiva el doble dels diners que els estaven pagant pels drets televisius dels partits amistosos de la selecció del Brasil. Dels 600.000 euros que els havien pagat en la temporada anterior per cada partit, ell va passar a oferir 1.150.000 euros després de convèncer el propietari d'ISE dient-li que «allò barat, si ho pagues més car, acaba donant més diners».

Segons la seva explicació, el contracte amb la CBF per 25 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol va arribar als 27 milions d'euros i d'aquesta quantitat ISE es va comprometre a donar-li entorn del 10 % per la seva actuació com a intermediari.

Però Rosell va insistir que «no hi va haver comissions legals ni il·legals» que es derivessin del contracte amb la CBF, sinó «només una retribució» a la seva empresa per part d'ISE i va negar tant que se les repartís amb el llavors president de la Confederació, Ricardo Teixeira, com que blanquegés els diners.

Rosell va recordar que quan es va presentar a les eleccions a la presidència del FC Barcelona va cancel·lar el contracte amb ISE i va deixar de cobrar 2,5 milions d'euros sense saber si les guanyaria. «Però era la meva il·lusió i així ho vaig fer», va postil·lar. Va afegir que quan va ser elegit president del club va decidir vendre l'empresa BSM i que ISE la va comprar per 13 milions d'euros, que no va acabar de cobrar en la seva totalitat. Rosell també va negar que un pagament que va fer a Teixeira fos per ocultar una comissió pel contracte de patrocini de la marca Nike a la selecció brasilera per un total de cinc milions d'euros sinó que va ser per cancel·lar un préstec que l'expresident de la CBF li havia fet per invertir en dos apartaments a Andorra.

La dona de Rosell, Marta Pineda, per a qui la Fiscalia demana set anys de presó, va admetre que el seu marit la va incloure en l'empresa BSM com a apoderada per fer-se càrrec d'algunes firmes quan ell estava de viatge, però va assegurar que ella no prenia decisions en els negocis.

Joan Besolí, que s'enfronta a una petició de deu anys de presó, visiblement emocionat en relatar les seves circumstàncies personals quan va ser detingut -tenia el fill a l'hospital amb una lesió medul·lar-, va defensar la legalitat de les operacions amb societats que va fer amb Rosell i Teixeira a través del banc andorrà Andbank.