Les defenses dels set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) en presó provisional per presumpte delicte de ter-rorisme han presentat un escrit al jutjat de l'Audiència Nacional que instrueix el cas en el qual sol·liciten que s'obri una investigació sobre l'origen de les filtracions als mitjans de comunicació de les parts secretes de la causa.

Segons van informar fonts jurídiques, els advocats dels investigats demanen al titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, que obri una peça separada dins de les diligències principals per conèixer l'autoria de les filtracions i que requereixi als mitjans de comunicació que retirin els enllaços cor-responents a les informacions que estan sota secret de sumari, perquè afecten la «intimitat i seguretat» dels detinguts.

A més, li reclamen que adopti les mesures cautelars oportunes per evitar noves filtracions, que qualifiquen de «massives», i que afecten el dret de defensa i de presumpció d'innocència dels seus clients, sense que es pugui exercitar cap dret a rèplica, perquè continuen sense tenir accés a les actuacions.

També denuncien en el seu escrit la filtració de «dades de caràcter personal i multitud de fets que són objecte de la investigació», malgrat que, segons recorden, el sumari complet de la causa només el coneixen el jutge i la Fiscalia per protegir les perquisicions. En la seva opinió, les filtracions a la premsa poden ser constitutives d'un delicte de revelació de secrets, així com d'un delicte contra l'administració pública.

Des que els membres dels CDR van ser detinguts el dilluns 23 de setembre s'han anat coneixent a poc a poc dades de la investigació i dels indicis que la Guàrdia Civil ha recaptat a través dels mitjans de comunicació, però no per vies oficials, perquè la causa està sota secret de sumari. Aquests dies, a més, s'han conegut les ordres d'empresonament dels imputats, documents que també són secrets.

Les defenses dels detinguts no han amagat des del començament la seva indignació per aquestes publicacions, perquè ells només van tenir accés a unes actuacions en les quals no s'aportava cap detall concret de la investigació i en què només s'exposaven fonaments jurídics que justifiquen la mesura de presó provisional, com és el risc de fugida, de destrucció de proves o de reiteració delictiva.

Només es feia esment a la suposada integració dels detinguts a l'Equip de Resposta Tàctica, una facció dels CDR amb una «estructura jerarquitzada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, inclosa la violenta», segons l'escrit judicial. El jutge García Castellón atribueix a aquest grup un «alt nivell de professionalització» i relació amb una persona amb un «component perillós».

D'altra banda, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va advertir ahir que, després de la detenció de set persones dels Comitès de de Defensa de la República (CDR), «alguns desitgen dir que torna ETA a Catalunya». Iglesias recorda que això és irresponsable i suposa una falta de respecte a les víctimes del terrorisme, segons va dir en una entrevista a Telecinco.