ERC es manté en el «no» a l'eventual investidura de Pedro Sánchez com a president de Govern espanyol perquè durant la reunió d'ahir entre la portaveu socialista, Adriana Lastra, i el portaveu republicà, Gabriel Rufián, «no hi ha hagut cap indici» que el PSOE «hagi d'abandonar la via repressiva» per a Catalunya. Així constava en el comunicat de premsa que la formació independentista va enviar als mitjans un cop acabada la reunió de menys d'una hora entre Lastra i Rufián, que va tenir lloc al Congrés dels Diputats. La trobada s'emmarca en la ronda de contactes iniciada pel PSOE amb la resta de grups parlamentaris després de l'acord amb Unides Podem per a un govern de coalició i de cara a aconseguir suports a la investidura de Perdro Sánchez.

Després d'aquesta primera presa de contacte, celebrada, segons els republicans, en un clima d'«absoluta cordialitat», ERC constata que sense aquestes garanties «no podrà haver-hi en cap cas un replantejament de la posició del grup republicà al Congrés».

No obstant això, les dues parts coincideixen en la necessitat de seguir mantenint contactes i des d'ERC «s'espera que aquesta primera reunió sigui l'avantsala d'altres que hauran d'acabar succeint». En el comunicat, ERC insisteix que la seva aposta és per «la resolució política del conflicte a través d'una taula de negociació. I avançar en matèries socials urgents bloquejades al Congrés i al Parlament de Catalunya».

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, d'ERC, ja havia anunciat com a requisits per a l'abstenció en la investidura la convocatòria d'una taula de negociació política «entre iguals» per abordar el conflicte català, on es pugui discutir de tot, també del dret d'autodeterminació.

Amb la reunió amb ERC aquest dijous, el PSOE ha reprès els contactes iniciats dimecres amb PNB i Més País-Compromís i que ahir continuaven amb Teruel Existe i que prosseguiran amb el Partit Regionalista Càntabre (PRC), avui, i ja la setmana que ve amb Coalició Canària (CC) i Nova Canàries (NC), i amb el Bloc Nacionalista Galego (BNG).

Sánchez respon

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va recordar ahir a ERC que PSOE i Unides Podem són els únics partits d'àmbit estatal que aposten pel diàleg «dins la Constitució» per resoldre la «crisi política» a Catalunya.

En una roda de premsa al Palau de la Moncloa al costat del president electe del Consell Europeu, Charles Michel, Sánchez va apel·lar a la «responsabilitat» i a la «generositat» de totes les forces polítiques perquè no bloquegin el preacord del Govern «il·lusionant» amb Unides Podem, que, confia, pugui començar a caminar durant el mes de desembre. Sánchez va reclamar als partits que s'oposen a aquest acord «històric» que es diguin quina alternativa de Govern proposen.

En ser preguntat pel «no» inicial que planteja ERC a la seva investidura, Sánchez es va preguntar «quina alternativa» proposen aquestes forces que neguen el suport a l'únic Govern possible format per les dues úniques forces que a Espanya volen superar la crisi catalana amb diàleg. «El Govern sempre estarà a favor de trobar una solució política a la crisi territorial que desgraciadament vam viure fa uns quants anys a Catalunya», va insistir el cap de l'Executiu en funcions.

Sánchez no va parlar com fa sempre de la «crisi de convivència» a Catalunya, i en aquesta ocasió la va definir com una «crisi política» o una «crisi territorial». I sobre la manera en què el futur Govern plantejarà aquesta qüestió, Sánchez va assenyalar que en el seu discurs d'investidura ho explicarà, i abans haurà d'acordar-ho amb el seu soci a l'Executiu. És a dir, consensuarà amb Unides Podem moltes de les seves propostes en aquest discurs, entre les quals va citar les relatives a la cohesió territorial i la crisi catalana. Sánchez va insistir a llançar un missatge a Esquerra i va recalcar que els que s'oposen a un Govern progressista com el que volen formar PSOE i Unides Podem, que a més és l'únic disposat al diàleg, hauran d'explicar quina altra solució proposen. No va respondre Sánchez a la pregunta de si està disposat a una taula de partits fora de Parlament sobre Catalunya, com reclamen els independentistes.