El cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, no ha pogut vincular directament l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig ni l'exdirector general dels Mossos Pere Soler amb l'organització del referèndum de l'1-O, ni tampoc ha aportat cap evidència que donessin ordres a la policia catalana per no impedir la votació. El tinent coronel també ha assegurat que "la conducta individual" dels Mossos durant el 20-S "no constituïa un delicte de sedició, en aquell moment".
Baena ha explicat que en un dels atestats va manifestar que Trapero formava part "indubtablement" del "comitè executiu" del procés independentista i que ho va deduir per "les trucades mantingudes amb Sànchez el 20-s", la seva actitud "laxa" o "pel seu ascens a major". A preguntes d'Olga Tubau, advocada de Trapero i de la intendent Laplana, Baena ha dit que no va incloure als atestats del 20-S cap "indici" sobre possibles fets delictius dels Mossos perquè "en aquell moment" i amb "els elements" que tenien no "podíem concloure això". "Als agents no se'ls investigava, s'investigava persones que feien coses", ha dit, tot afegint que "la conducta individual" dels Mossos no constituïa "un delicte de sedició, en aquell moment".
Baena també ha assegurat durant la seva declaració com a testimoni que coneixia l'àrea de mediació dels Mossos però ha dit que, al seu entendre, no tenia cabuda durant les mobilitzacions pels registres el 20-S. "Això passa quan es fan concentracions autoritzades no per impedir pràctiques i diligències policials", ha dit. Quan Tubau ha comparat la situació amb un desnonament on la PAH actua, s'ha limitar a afirmar: "Una resolució judicial no es negocia".
La defensa de Trapero també ha incidit molt en algunes de les valoracions que Baena fa en alguns dels seus atestats. Entre elles, la vinculació de Trapero en el procés independentista. En un atestat, segons ha dit Tubau, Baena diu que Trapero es trobava "indubtablement en el comitè executiu" relacionat amb el document Enfocats. El tinent coronel de la Guàrdia Civil ha respost que la investigació es trobava en una fase "embrionària" però ha dit que va deduir aquesta relació per les "37 trucades amb Sànchez" durant el 20-S, pel "seu ascens com a major", pel "requeriment del TC" o per l'actitud "laxa" que, al seu entendre, tenia el major. "Es deduïa això", ha afirmat. També ha explicat que va deduir que Sànchez i Cuixart van donar "instruccions" a Trapero durant el registre d'Economia perquè "estaven junts aquell dia sobre el cotxe". Baena ha admès, a més, que algunes de les conclusions que aporta als atestats són fruit del que li feien arribar els seus "interlocutors". Un dels exemples, té a veure amb si agents de la Guàrdia Civil controlaven o no els vehicles policials que hi havia a l'exterior del registre el 20-S davant del Departament d'Economia. "Sé el que es fa per protocol però s'hauria de preguntar al tinent que hi havia allà", ha dit. No parlava amb De los Cobos Abans i després de l'1-O Baena diu que no va parlar amb el coordinador del dispositiu policial, Diego Pérez de los Cobos, també comandament de la Guàrdia Civil. De fet, tot i que Baena parlava amb l'Audiència Nacional, la fiscalia i el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, ha dit que ell no parlava amb el TSJC, i que l'informe que De los Cobos va fer per la magistrada Mercedes Armas per valorar l'actuació policial de l'1-O ell no el va llegir. En canvi, també va fer un informe sobre el paper dels Mossos aquell dia.
No sap concretar la participació de Soler en l'operatiu de l'1-O
En la sessió de tarda de l'interrogatori d'aquest dilluns, Baena ha respost als advocats dels dos exalts càrrecs de la Conselleria d'Interior que els Mossos eren policia judicial en matèria del procés sobiranista des del novembre del 2015, i per tant no podien rebre ordres "governatives". En canvi, els càrrecs polítics sí que han de donar mitjans materials i humans a la policia per complir les ordres judicials, cosa que Soler i Puig sí que van fer.
Respecte Pere Soler, Baena ha explicat que l'exdirector de la policia rebia diversos correus sobre operatius policials en relació a l'1-O, però mai els responia. De fet, Baena ha admès que Soler no formava part de la Prefectura dels Mossos ni va estar al Cecor policial l'1-O.
El cap dels investigadors de la Guàrdia Civil tampoc ha sabut concretar quina participació hauria tingut Soler en la petició de protecció que va fer el director general de Patrimoni Francesc Sutrias. Tot i intentar no dir-ho, finalment ha admès que ni el nom ni el càrrec de Soler apareixien al document 'EnfoCATs' ni a l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové. Tampoc l'ha pogut vincular amb cap de les trucades intervingudes pel jutjat d'instrucció número 13.
Sobre Puig, també ha dit que no apareix en cap trucada intervinguda ni a l'agenda de Jové. Igualment, ha reconegut que el febrer del 2018 la Guàrdia Civil va corregir un atestat on deia que l'exsecretari general era el superior jeràrquic de Soler i Trapero, cosa que després van desmentir.
On sí que ha mantingut la seva postura és en considerar rellevant per a la investigació el fet que Puig enviés un correu electrònic el matí del 19 de setembre explicant l'actuació dels Mossos per protegir un escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu de l'empresa Unipost. Segons Baena, és rellevant perquè li va donar informació policial d'una actuació contra un referèndum declarat il·legal que Jové estava organitzant.
D'altra banda, Baena també ha dit que inicialment van considerar eficaces les pautes d'actuació dels Mossos respecte l'1-O, però posteriorment, veient la manca d'efectius d'ordre públic les van qualificar d'ineficaces. Així, per exemple, ha criticat l'ordre donada als agents de seguretat ciutadana de no colpejar amb les porres extensibles els votants que mostressin resistència passiva. Segons ell, un comandament no pot donar aquesta ordre de forma tant genèrica, sinó que ha de ser l'agent en cada cas qui decideixi.
Sobre aquestes pautes d'actuació donades als agents, ha dit que eren responsabilitat de tots els comissaris de la Prefectura, més enllà del major Trapero. Preguntat sobre si sap d'algun agent que denunciés aquestes ordres, Baena ha dit que només en coneix un, testimoni protegit, i que altres ho van criticar però no denunciar formalment. A més, considera que els binomis a peu de centre de votació no tenien prou elements de judici sobre el dispositiu general. "Van ser enganyats, venuts i utilitzats", ha afirmat.
El número 2 de Baena havia de declarar aquest dilluns, però finalment ho farà dimarts. La defensa de Trapero i Laplana ha renunciat als testimonis d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Artur Mas previstos per al final del judici. També ha desistit del testimoni de l'exconseller Jordi Jané, però aquest haurà de comparèixer igualment a petició de la defensa de l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig.
