L'expresident Artur Mas culmina avui els 13 mesos d'inhabilitació a què va ser condemnat per la consulta del 9-N i pot tornar a primera línia política -si ell vol i amb el beneplàcit de Carles Puigdemont-, en un moment preelectoral a Catalunya i en ple debat de candidats a JxCat. Delfí del que va ser durant 23 anys president català, Jordi Pujol, executor de les retallades en plena crisi i artífex del procés a partir del 2012, Mas té ara via lliure per ser candidat electoral i exercir un càrrec públic.
Públicament, Mas ha preferit mantenir l'interrogant sobre si serà candidat: «Des del punt de vista legal, podré a partir de febrer. Des d'un punt de vista polític, no ho sé. I des punt vista personal, seria que no», va assegurar en entrevistes recents. Organitzador de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, l'expresident és un referent a l'espai postconvergent, però molt ha plogut des que al gener de 2016, repudiat per la CUP -que es va negar a investir-lo president-, va haver de cedir el testimoni a Puigdemont, i difícilment tindrà cabuda en llocs rellevants en la futura llista de JxCat.
Els sectors més propers a Puigdemont i allunyats del PDeCAT -la formació hereva de CDC- no deixen de veure'l com un convergent que va aplicar retallades i que va estar al capdavant d'una Convergència esquitxada per la corrupció, fet pel qual no veurien positivament a Más com a candidat de JxCat a la Generalitat.
A més, les seves diferències amb Puigdemont sobre com orientar el Procés són notòries, tot i que Mas ha mantingut les distàncies amb el sector crític encapçalat per Marta Pascal, excoordinadora general del PDeCAT, una de les veus que li va aconsellar repetir eleccions en lloc de donar un «pas a un costat» el 2016 i que a hores d'ara es planteja crear un altre partit més moderat.
