El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha processat per l'1-O els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que van ser alts càrrecs amb Oriol Junqueras, per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, i els ha imposat una fiança de 4,5 milions d'euros. En una interlocutòria, la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret, que ha instruït la causa a l'alt tribunal a Jové, que actualment forma part de la taula de diàleg entre el Govern central i la Generalitat, i a Salvadó, conclou que tots dos van tenir una «participació activa» en els preparatius de l'1-O i en la planificació de les «estructures d'Estat».

La jutge, que ha citat els dos diputats d'ERC l'11 de març per a una declaració judicial un cop notificat el seu processament, els ha imposat l'obligació d'acudir mensualment al jutjat, els ha retirat el passaport, els ha prohibit sortir d'Espanya i els ha fixat una fiança per responsabilitat civil de 2,8 milions en el cas de Jové i una d'1,6 milions compartida per a tots dos.

Rebuig de la presó preventiva

La magistrada detalla en el seu escrit que ha descartat decretar presó preventiva per a Jové i Salvadó donada la «impossibilitat» que destrueixin proves i la «inexistència» d'indicis de fuga.

En l'acte de processament, que es pot recórrer, la jutge aprecia indicis de criminalitat respecte de Jové, membre de la taula de diàleg entre governs i que va formar part de l'equip republicà que va negociar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez, per la seva «participació activa» en la preparació de l'1-O i perquè, pel seu càrrec, «va conèixer i va autoritzar» despeses superiors als 2,1 milions d'euros per al referèndum.

La jutge, que basa part dels seus indicis contra Jové en les anotacions a la seva agenda Moleskine intervinguda quan va ser detingut el 2017, cita com a despeses públiques atribuïdes a l'exnúmero 2 del vicepresident Junqueras les relatives a la publicitat i difusió de l'1-O (277.804 euros), al subministrament de paperetes i cens electoral (980.312 euros), la cartelleria i propaganda (51.750 euros), observadors internacionals (409.023 euros) i el registre de catalans a l'estranger (314.451 euros).

Tot això per un valor global de 2.166.661 euros suposadament malversats, als que a l'hora d'imposar la fiança la jutge incrementa en un terç, fins a arribar als 2.888.881 euros.

D'altra banda, la magistrada també processa Jové per prevaricació per la signatura d'un conveni amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) amb el qual es van aconseguir les dades personals del registre de població i el de catalans a l'exterior, amb la finalitat de disposar d'un cens per a l'1-O.

Pel que fa a Salvadó, la magistrada esgrimeix la seva implicació en l'elaboració de les anomenades estructures d'Estat, fent especial èmfasi en l'agència tributària d'una eventual Catalunya independent i en la recaptació de tots els impostos.

La magistrada ressalta que part de l'articulat de la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives del 2015, suspès pel Constitucional i en el qual va col·laborar Salvadó, tenia per objecte la creació d'estructures d'Estat dins «d'un procés de transició nacional per a la desconnexió».

A més, Salvadó i Jové van convenir la necessitat d'un «adequat finançament», com indiciàriament es desprèn del document Enfocats i d'anotacions en llibretes intervingudes per la Guàrdia Civil el 20-S, per la qual cosa, entre d'altres actuacions, es van fer presentacions davant d'altres Estats i organismes amb la intenció d'obtenir recursos econòmics per a una hipotètica Catalunya independent.

Amb aquesta finalitat, el que va ser secretari d'Hisenda va pretendre dotar també l'Agència tributària d'un instrument informàtic, l'e-SPRIU, capaç de recaptar, gestionar i executar tots els impostos i es va elaborar un programa «d'homogeneïtzació de processos» la finalitat del qual era «aconseguir el control dels impostos estatals i cotitzacions provinents de les institucions públiques autonòmiques i locals i informació fiscal dels contribuents», segons la jutge.