Els arquitectes Jaume Espinal i Enric Masana creuen que aquesta crisi del coronavirus ha de servir també per tal d'impulsar més les economies locals, i cadascun posa el pes en un aspecte diferent.

Per a Jaume Espinal, s'ha de fomentar «la construcció amb constructors i instal·ladors locals». Considera que en el sector cal «minimitzar tot el tema del transport», de manera que «es prioritzin» aquests actors locals, des de la concepció del projecte d'un edifici, passant per la seva construcció i, finalment, la seva gestió. Es tracta de fases on intervé una gran quantitat de persones, constructors, paletes, instal·ladors, enginyers, arquitectes i gestors, entre d'altres. I entre ells inclou també els qui s'encarreguen de gestionar els edificis un cop ja han estat construïts.

D'altra banda, Enric Masana considera que en la crisi actual «per sort» mai no s'ha trencat la logística i els aliments han arribat a la ciutat. Si hagués passat, afirma, «la ciutat es moriria de fam i tindríem una revolta social».

Per aquest motiu, Masana considera que s'ha de tendir a models «més autosostenibles i de quilòmetre 0, on el territori sigui capaç d'alimentar amb els productes més bàsics la seva població» i amb models que evitin les grans metròpolis. I també fa un crit per evitar que amb els aliments passi el que ha passat amb la indústria i la deslocalització, que fa que «hi hagi un sol país que fabrica mascaretes i generi una dependència absoluta» quan tot el món en necessita.