12 de setembre de 2020
12.09.2020
Regió7

El Constitucional rebutja suspendre l'ordre d'arrest de Carles Puigdemont

El TC diu que la suspensió sol·licitada pels polítics comportaria una «pertorbació de la funció jurisdiccional»

11.09.2020 | 22:59
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat de forma unànime denegar la suspensió de les ordres nacionals de recerca, detenció i ingrés a la presó de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de l'exconseller Antoni Comín que van ser acordades per l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, després que tots dos fossin elegits eurodiputats.

L'escrit, el ponent del qual ha estat el magistrat Cándido Conde-Pumpido, explica que la suspensió sol·licitada pels líders independentistes comportaria una «pertorbació de la funció jurisdiccional», i suposaria una ingerència en les decisions adoptades per la jurisdicció ordinària. Afegeix que assumptes com aquest han de ser abordats «amb molta cautela, cas a cas», per evitar que el Constitucional acabi exercint funcions que li estan constitucionalment vedades per ser pròpies del jutge ordinari del cas.

La petició per part de Puigdemont i Comín, argumentada per l'advocat Gonzalo Boye, qualificava la decisió de Llarena de «manifestament arbitrària» i es va presentar en contra de la decisió de la Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida pel magistrat Manuel Marchena, que va confirmar el criteri inicial de l'instructor.

Per a la Sala, per aplicar la immunitat a Puigdemont i Comín no n'hi havia prou la seva condició d'europarlamentaris electes sinó que és obligatori haver adquirit la condició d'eurodiputat, fet que no havia passat encara en aquest moment.


Qüestió prejudicial

Els recurrents també sol·licitaven al TC que plantegés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en el sentit que era contrari al Dret de la Unió i a la jurisprudència del JUE que no se suspengués el procediment penal com a conseqüència de la seva elecció com a parlamentaris europeus i aconseguir la immunitat corresponent.

El TC rebutja aquesta petició de preguntar al TJUE perquè no es posa en relació una norma de la Unió Europea amb una norma nacional sinó amb un eventual criteri aplicatiu d'aquesta i, a més, es tracta d'una petició condicionada que no es pot admetre en aquest tràmit incidental perquè «equivaldria a una resolució anticipada del fons del recurs d'empara».

També raona el Constitucional que la sol·licitud dels recurrents és contrària a la jurisprudència consolidada pel Tribunal de Luxemburg. Recorda que les resolucions judicials impugnades en empara van ser adoptades després de processar per delictes greus Puigdemont i Comín, que, des del mes de juliol del 2018, han estat declarats processalment rebels per no haver concorregut a cap de les crides judicials que els han formulat.

El Tribunal Constitucional conclou afirmant que «si aixequés les ordres de recerca i detenció acordades, estaria negant, de fet, la seva necessitat i legitimitat, així com la concurrència dels pressupòsits jurídics que han portat la jurisdicció ordinària a la seva adopció i manteniment malgrat haver-los reconegut l'adquisició de les prerrogatives i immunitats que els corresponen com a parlamentaris europeus».

Per a Boye, però, la posició adoptada pel Tribunal Suprem i ara confirmada pel Tribunal Constitucional és contrària a la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va reconèixer la immunitat de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras des que va ser proclamat eurodiputat el 13 de juny del 2019, cosa que podria tenir incidència en els seus clients.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit