El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat remetre la causa de l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, als Jutjats d'Instrucció de Barcelona, tal com havia demanat la seva defensa. Així n'ha informat aquest dimarts en un comunicat, on també explica que el jutge Pablo Llarena ha deixat la porta oberta a formular una acusació diferent de la desobediència en la seva argumentació contrària al trasllat de la causa. En aquest sentit, la defensa considera que el missatge del Suprem és "molt nítid". "Anna Gabriel ha estat declarada en rebel·lia, i com a tal s'ha de lliurar a les autoritats competents" lamenten en el mateix escrit. Tot plegat després que ahir el TSJC condemnés els exmembres de la Mesa del Parlament i absolgués a Mireia Boya.

A l'escrit, publicat pel Comitè de Solidaritat amb Anna Gabriel, s'apunta que en el darrer any "s'ha especulat" força en relació amb la situació judicial de l'exdiputada de la CUP. I és que es recorda que l'auto dictat pel jutge instructor de la causa - Pablo Llarena - era de desobediència, una qualificació que "no comportaria penes de presó".

És per això que l'escrit de l'advocat de Gabriel, Benet Salellas, es recolzava en diferents arguments, com per exemple que Gabriel havia deixat de ser aforada a partir de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el 27 d'octubre del 2017. També que s'estava pendent de la sentència del TSJC referents als membres del Parlament i la diputada Mireia Boya, uns casos que semblaven estar en situació "similar" a la d'Anna Gabriel.

Precisament ahir, el TSJC va condemnar a vint mesos d'inhabilitació als exmembres de la Mesa durant el mandat de Carme Forcadell en considerar que havien desobeït el Tribunal Constitucional (TC) en tramitar l'any 2017 iniciatives parlamentàries a favor de la independència i de l'1-O. En canvi, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya va ser absolta, ja que no va ser advertida nominalment pel TC.

«2.850 represaliats»

Des de la CUP ja han mostrat el seu suport a Gabriel. Segons el diputat Carles Riera, es tracta d'un fet que evidencia "el conflicte obert" amb l'estat espanyol amb el conjunt de l'independentisme. "Contra 2.850 persones represaliades per causes polítiques a causa de la seva implicació en la lluita per la justícia social arreu dels Països Catalans" ha subratllat. De fet, Riera s'ha mostrat convençut que en el marc d'aquesta causa general contra l'autodeterminació i contra la democràcia "no hi ha", ni "hi poden haver" judicis justos, "ni al TS, ni al TSJC, ni enlloc".