En unes eleccions que han tingut la marca de l´absentisme i sospites locals i internacionals sobre la seva legitimitat, Nicolás Maduro va recuperar l´únic poder que li era advers: el Congrés. «Ja tenim una nova Assemblea Nacional (AN)», va dir amb un clar sentit de propietat. Després dels comicis parlamentaris, la AN retorna a mans del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV). En escrutar-se el 82% dels vots, el partit de Govern i Estat i els seus petits aliats en van obtenir el 67%. Això representa 3,5 milions de sufragis. D´acord amb el Consell Nacional Electoral (CNE) ha participat un 31% dels veneçolans que estaven en condicions d´acudir a les urnes, la meitat dels que ho van fer el 2015.
Amb tot, el conflicte polític es manté impertorbable: la baixa participació electoral deixa al PSUV un sabor més que agredolç. A això se suma el boicot dels comicis per part del sector més dur de l´oposició, la UE, els Estats Units i els seus aliats regionals.
El líder de l´oposició, el diputat Juan Guaidó, a qui els EUA i altres 54 Governs reconeixen com a «president encarregat» des de gener del 2019, ha considerat les eleccions un fracàs. «Ara, Qui perd avui? Perd el país», va dir l´ex candidat presidencial opositor, Henrique Capriles.
El també ex governador de l´estat de Miranda anava a participar de la contesa i es va distanciar així del full de ruta traçat per Guaidó i Washington.
L´expresident del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, qui va arribar a Caracas com a observador, ha demanat a la UE una «reflexió serena» sobre el tema veneçolà i l´abandó de «propostes inconsistents», en al·lusió al suport que ha donat a Guaidó. En la seva opinió, el reconeixement de Guaidó com a president interí «no ha fet un tomb a la situació, com alguns havíem pronosticat».
