L'Audiència de Barcelona ha avalat les escoltes telefòniques del «cas Volhov» als excàrrecs de CDC i ERC David Madí i Xavier Vendrell, davant els indicis que podrien utilitzar la seva posició en la «cúpula sobiranista» per desviar fons públics i «finançar projectes polítics al marge de la llei».
En una interlocutòria, la secció 21ª de l'Audiència de Barcelona desestima el recurs d'apel·lació que va presentar la defensa de David Madí, i a la qual van sumar després una desena d'investigats més, per demanar que es declarés la nul·litat de les intervencions telefòniques que sustenten el cas.
La causa, dirigida pel titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, investiga una presumpta trama de desviament de fons a Carles Puigdemont amb criptomonedes, així com suposat tràfic d'influències en els negocis d'empresaris que van formar part de l'»estat major» de l'1-O, com Madí i Vendrell.
L'Audiència dona suport a la investigació d'Aguirre, en concloure que hi ha «indicis suficients per creure responsablement criminals» als imputats i que les escoltes són necessàries per «esclarir el concert previ i simultani dels participants en els referits delictes derivats de la corrupció», així com el «rol» de cadascun d'ells.
La sala admet que actualment els imputats «no ostenten formalment càrrecs en la jerarquia administrativa», però recorda que «van tenir tals responsabilitats en el passat immediat i, a causa del prestigi i confiança que se'ls atorga per la cúpula sobiranista, gaudeixen de la influència necessària al més alt nivell per aconseguir els seus propòsits financers». Aquesta influència, sosté el tribunal, l'exercirien suposadament «respecte a persones que actualment ocupen càrrecs polítics basats en la confiança i que tenen accés als fons públics». «I això amb la finalitat de finançar els seus projectes polítics al marge de la llei, desviant els fons públics recaptats amb càrrec als contribuents del bon fi pel que van ser pressupostats i assignats a les administracions públiques», afegeix l'interlocutòria.
Els magistrats consideren que la intervenció telefònica «no pot titllar-se de desproporcionada», perquè s'investiguen delictes de tràfic d'influències i malversació, que poden suposar diversos anys de presó.
