Isabel Díaz Ayuso va tornar a agitar ahir l'inquiet tauler polític espanyol. Després de la moció de censura a Múrcia anunciada ahir mateix pel PSOE i Cs per desallotjar Fernando López Miras, del PP (hores més tard, també es presentaria una moció contra el PP a Castella i Lleó), la presidenta madrilenya, del mateix partit, va decidir avançar les eleccions. Vol que els comicis siguin el 4 de maig. Però no és clar que tingui èxit. El PSOE i Más Madrid van reaccionar amb rapidesa: tots dos partits van registrar les seves pròpies mocions de censura, intentant frustrar, i aconseguint-ho en un primer moment, la iniciativa d'Ayuso.

No es poden tramitar mocions de censura quan s'ha dissolt l'Assemblea. Tampoc es pot dissoldre l'Assemblea quan s'està tramitant una moció. Són incompatibles. I aquí és on comença el garbull jurídic. Segons el PP, Ayuso va signar el decret pels volts de les 12.00, mentre que el PSOE i Més País no van registrar les seves iniciatives fins passades les 13.00, per la qual cosa prevaldria la convocatòria electoral. Però els grups d'esquerra rebutgen aquesta tesi. Assenyalen a l'article 2 de la llei reguladora de la facultat de dissolució de l'Assemblea de Madrid: «El decret de dissolució es publicarà en Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid i entrarà en vigor en el moment de la seva publicació». És a dir, l'avançament, que es publicarà avui, no estava ahir encara en vigor, i per tant les mocions de censura continuen endavant.

Així ho va entendre la Mesa del parlament autonòmic, que a primera hora de la tarda, amb el suport de Cs, va admetre a tràmit les iniciatives del PSOE i Más Madrid, frustrant, almenys de moment, l'avançament d'Ayuso. Però la batalla continua. Els col·laboradors de la presidenta autonòmica van obrir la porta a un recurs davant el TC: van acusar el president de l'Assemblea, Juan Trinidad (Cs), de «prevaricació» perquè la Mesa s'havia convocat «de manera irregular, sense temps i sense documentació», aprovant acords que «no són vàlids». En qualsevol cas, s'allunya el 4 de maig com a data dels comicis.

«M'he vist obligada a prendre aquesta decisió pel bé de Madrid i d'Espanya, i contra la meva voluntat d'esgotar la legislatura», va dir Ayuso en anunciar l'avançament. «No em puc permetre que Madrid es pari ara. No puc consentir que tot el barallat pels madrilenys en aquests mesos s'esfondri. No puc acceptar que pugin els impostos, que entrin a adoctrinar als col·legis, que tanquin els comerços i l'hostaleria o que destrueixin el teixit empresarial de Madrid. O que ara ens imposin com pensar o com viure. El mal que es provoca a Espanya no el vull aquí», va afegir. En el seu estil habitual, la dirigent del PP, que ha fet bandera de la brega permanent amb el Govern central i les crítiques a les restriccions enfront del virus malgrat les pèssimes dades de la seva comunitat, va assenyalar: «Avui gaudim una llibertat i uns drets que no es tenen en tota Espanya. Aquesta manera de viure a la madrilenya és única».

Segons el seu relat, l'avançament no estava contemplat en cap cas, i va ser la por al fet que li fessin a ella el mateix que a López Miras el que va precipitar-ho tot. Però Cs va deixar clar des del primer moment que la moció a Múrcia, motivada per les sospites de corrupció a les files del PP d'aquesta autonomia, no era extrapolable a Madrid, per molt complicada que fos la relació amb Ayuso. Els taronges, que van carregar contra l'avançament («és una pèssima notícia», va dir el ja exvicepresident Ignacio Aguado) sospiten que tot estava preparat per endavant.