Dolors Boixadera és propietària d'una perruqueria de Berga. Amb la declaració de l´estat d'alarma el març de l'any passat, diu que va ser molt dur «perdre el contacte amb els companys». Per la reobertura, al mes de maig, explica que és «com si comencéssim a treballar en un lloc nou. No tenia res a veure amb la perruqueria d'abans», assenyala Boixadera, en relació amb tots els protocols als quals es van haver d'adaptar. A més, destaca que «hi havia gent que venia amb molta por». Això ha obligat l'establiment a habilitar un espai reservat exclusivament per a aquestes persones. «Els hi hem hagut de fer entendre que era un lloc segur, hem fet una mica de psicòlegs», afirma.
Fran García és un valencià que, a dia d'avui, és professor de música de l'institut Pere Fontdevila de Gironella. A ell la malaltia del coronavirus no l'ha afectat, però sí que han mort companys seus de l'autobús d'aficionats del València que es van desplaçar a Itàlia per presenciar en directe un partit de la Lliga de Campions. A més, també va tenir la seva tia ingressada a la UCI prop de 20 dies, i assegura que encara avui té alguna seqüela. Un altre dels temors que va tenir la seva família és al voltant del seu oncle, que tenia hipertensió, i, per tant, era una persona de risc. Tot això ho va haver de viure des de Catalunya, a força quilòmetres de distància.
