«Va ser arran de viure a Barcelona, i entrar en contacte amb joves de la mateixa edat, que vaig descobrir que l’homosexualitat no era una patologia», explica David Clusellas, de 41 anys i actualment veí a Sant Fruitós. Hi viu amb el seu marit, Joan Romero, amb el qual està casat des de fa deu anys, i el seu fill. Clusellas va néixer i créixer a Avinyó i assegura que marxar a Barcelona als 18 anys per estudiar a la universitat li va «canviar la vida», sobretot en entrar en contacte amb associacions i especialistes mèdics.

«Pensava que no tornaria mai al Bages perquè l’ambient als anys 80 i 90 era tòxic per al col·lectiu», recorda. Marxar de la comarca va suposar un alliberament, però no va ser el darrer cop que va haver d’emigrar. «Vivíem a Perpinyà i vam decidir tornar al Bages perquè l’ambient s’estava enrarint amb l’arribada del Front Nacional, l’extrema dret francesa, a l’Ajuntament», afegeix Clusellas. No se sentien còmodes en una ciutat on un gruix de la població simpatitza amb idees homòfobes i, a més, va viure episodis a la feina que el van incomodar. Una senyal inequívoca que la lluita per la igualtat de drets pot recular.

La seva parella, Joan Romero, és de Sant Joan de Vilatorrada i assegura que no va marxar del Bages. Va descobrir que era homosexual als 21 anys, però també va patir discriminació en empreses on havia treballat, com quan li van treure del sou els dies que va faltar a la feina per gestionar l’embaràs subrogat. «Em van dir que era il·legal, i em va doldre», afirma.