Joe Biden, el president dels Estats Units, va visitar ahir Tulsa, ciutat d’Oklahoma on també s’han reactivat les excavacions en el que es creu que va ser una fossa comuna on, ara fa 100 anys, van acabar els cadàvers d’alguns dels centenars de persones negres assassinades en una massacre racial que va destruir una pròspera comunitat que es coneixia com el Wall Street negre i que, durant dècades, es va intentar esborrar dels llibres d’història. Ja no.
La lluita contra la injustícia i el racisme sistèmic i per les reparacions perdura, oberta, inacabada, com una ferida punyent, però els Estats Units almenys ja no poden ignorar, ni ignoren, un dels capítols més foscos de la llarga i infame història del racisme al país.
Impossible fer-ho. Des que el 1996 es va aprofitar l’atenció generada per l’atemptat comès per Timothy McVeigh a Oklahoma per fer als mitjans tornar el focus cap a aquella massacre de 1921 i van començar llavors els petits actes commemoratius s’ha anat fent llum sobre aquell acte de terror. Després de la creació d’una comissió estatal de recerca el 1997 es va emetre un informe el 2001. Al vital treball de documentació que van realitzar abans dues dones negres, Mary Jones Parrish i Eddie Faye Gates, s’han sumat a més llibres, investigacions periodístiques, estudis..., i la brutal i trista història que les autoritats van intentar enterrar és ara sobradament coneguda.
La massacre
El 30 de maig de 1921, un jove enllustrador de 19 anys, Dick Rowland, va pujar en un ascensor en un dels pocs edificis de Tulsa on els negres podien usar els lavabos. No està clar si va ensopegar i va trepitjar sense voler o es va agafar del braç de l’adolescent blanca de 17 anys que operava l’ascensor, Sarah Page, però ella va cridar i Rowland va sortir corrent. L’endemà va ser detingut i traslladat a la presó del comtat. El Tulsa Tribune va publicar un article amb l’acusació falsa que que havia intentat agredir Page i, potser un editorial que incloïa la paraula «linxament» en el seu títol.
Una torba blanca va acudir a la presó per intentar que els lliuressin Rowland i un grup d’homes negres, molts veterans de la primera guerra mundial, van anar a oferir-se dues vegades al xèrif sense èxit per protegir el jove. Els blancs es van dispersar pel centre de Tulsa, disparant homes negres aleatòriament. La torba va acudir a Greenwood on es van saquejar cases i negocis. Des de l’aire, en el que es creu que va ser el primer bombardeig d’una comunitat als EUA, es van llançar bombes de querosè i aiguarràs. Es va impedir arribar als bombers i policies i membres de la Guàrdia Nacional no només van protegir la violència sinó que hi van participar. Després de 14 hores de setge, Greenwood va quedar devastat.
