Centenars de cubans van sortir aquest diumenge als carrers de l'Havana al crit de "llibertat" en manifestacions pacífiques, que van ser interceptades per les forces de seguretat i brigades de partidaris del Govern, produint-se enfrontaments violents i arrestos.
Els xocs entre els manifestants i els pro-Govern es van produir en el cèntric 'Parque de la Fraternidad', davant del Capitoli, on van arribar a congregar-se més d'un miler de persones amb una forta presència de les forces militars i policials, que van dur a terme diversos arrestos.
No obstant això, un grup de diversos centenars de manifestants va aconseguir evadir el cordó policial i es va dirigir en massa per l'emblemàtic 'Paseo del Prado' cap al Malecón amb els braços enlaire i cridant consignes com a "llibertat", "pàtria i vida" i "dictadors", en referència als dirigents del país.
Al lloc també van acudir brigades organitzades de partidaris del Govern, que criden "Jo soc Fidel" o "Canel, amic, el poble està amb tu".
El succés podria fer història, ja que és la primera vegada que un grup gran de cubans surt als carrers de l'Havana a protestar contra el Govern des del famós "Maleconazo" de 1994, en plena crisi del "període especial".
Prova de la gravetat de la situació és que les autoritats han tallat el servei de dades mòbils d'internet a tot el país, presumiblement per a evitar que es difonguin vídeos de les protestes i minvar la capacitat de convocatòria dels participants.
La manifestació a l'Havana arriba després d'una onada de protestes espontànies aquest mateix diumenge en diferents punts del país, la primera d'elles a San Antono de los Baños, on un conjunt de persones va sortir als carrers per a demanar llibertat i criticar al Govern per la falta d'aliments, medicines i les contínues apagades que pateix aquesta localitat, que està 30 quilòmetres a l'est de la capital.
La manifestació de Sant Antoni, durament reprimida per la Policia segons van relatar testimonis a Efe, va ser transmesa en directe per Facebook fins al tall d'internet, la qual cosa presumiblement va encendre la metxa d'actes similars en altres localitats com Güira de Melena i Alquízar (occident), Palma Soriano (orient), Cienfuegos (centre) i l'Havana.
Les manifestacions han sorgit en un moment de forta crisi a Cuba, que pateix una preocupant escassetat de medicaments i productes bàsics, i a més passa per la tercera i pitjor ona de covid-19, amb índexs de contagis extremadament alts a les regions més afectades.
El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha comparegut avui en dues ocasions. Primer va acudir a San Antonio de los Baños on, acompanyat d'un grup de partidaris i forces de seguretat, va acusar "gent mercenària pagada pel govern dels Estats Units" d'organitzar les protestes.
Més tard va parlar en directe per la cadena de televisió estatal, en la qual va instar els seus partidaris a sortir als carrers preparats per al "combat", com a resposta a les protestes contra la seva gestió.
Més de 50.000 persones signen per una intervenció militar dels EUA a Cuba
Una petició dirigida al president estatunidenc, Joe Biden, per a una intervenció militar a Cuba publicada en la plataforma Change.org per un cubà exiliat a Bèlgica ha recopilat ja més de 51.000 signatures.
"Els cubans lliures del món demanem una intervenció militar per part dels Estats Units i l'OTAN per posar fi a la màfia castrista i alliberar el poble cubà que viu sotmès en el terror, la misèria, la fam i la coacció. Volem una Cuba lliure i prospera! Fora el comunisme", resa la petició.
El responsable de la proposta és Leo Juvier-*Hendrickx, cubà resident a Bèlgica i fundador de l'associació en defensa dels Drets Humans BelgoCuba.
La petició va dirigida a Biden, al Congrés dels Estats Units, a l'Organització d'Estats Americans (OEA), l'Organització de Nacions Unides (ONU), al Parlament Europeu (PE) i a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i al·lega a raons humanitàries.
La petició destaca "la insostenibilitat de la situació política, econòmica i humanitària que viu el poble cubà sota el règim castrista des de fa 62 anys", "el reconeixement de la comunitat internacional que a Cuba impera una dictadura terrorista i genocida".
Davant aquesta situació, "l'exili no pot continuar veient com els nostres germans a l'illa moren de fam durant una situació de pandèmia", a la qual se suma "l'increment de la repressió contra el poble cubà".
