Després d’una baixada en els abandonaments durant el 2020, les protectores d’animals de la Catalunya Central tornen a les xifres prèvies a la pandèmia. Durant els mesos de confinament estricte, del març al maig del 2020, l’activitat va aturar-se als refugis d’animals. «Els primers mesos de restriccions va haver-hi una disminució en els abandonaments, sobretot de gossos», explica la responsable d’adopcions de la protectora d’animals Aixopluc de Manresa, Karen Fernández. Tanmateix, aquesta situació no va perdurar. «El que va passar el 2020 va ser una excepció per la situació que vivíem. Ara ja hem tornat a la normalitat» afirma.
Quan els abandonaments baixaven, les ganes d’adoptar pujaven. «Quan vam començar a sortir al carrer, es van disparar les adopcions, però aquestes xifres ja s’han normalitzat», explica Susana Garcia, la presidenta del refugi el TUC, al Pont de Vilomara i Rocafort. En aquest sentit, Marc Junyent, el president de la protectora Seproan, a Sallent, explica que també van notar aquest increment de persones interessades a acollir animals i creu que és perquè «arran de la pandèmia molta gent ha guanyat temps per quedar-se a casa, sobretot per l’auge del teletreball». Junyent tem que «quan aquestes persones tornin a treballar amb normalitat, no tinguin temps pels animals i que ens els cedeixin o els abandonin».
Això ja s’està notant a l’Associació Protectora d’Animals de l’Anoia (APAN) situada a Òdena. «Ens arriben gossos molt joves, el que ens fa pensar que són animals que han sigut adoptats durant la pandèmia», explica la presidenta de l’associació, Patrícia Paz.
Tot i això, en sortir del confinament, les protectores van treballar per evitar adopcions irresponsables que poguessin acabar derivant en abandonaments. A Aixopluc, per exemple, van limitar les adopcions a uns perfils de persones molt concrets. «Nosaltres vam intentar donar en adopció a famílies conegudes per la protectora o aquelles que sabéssim que ja havien tingut animals prèviament», comenta la responsable d’adopcions.
Ara per ara, la protectora manresana té una ocupació alta de les gàbies, amb 75 gossos i 230 gats. De fet, Fernández alerta que hi ha un excés de gats i que han hagut d’habilitar gàbies pels felins que antigament eren per gossos. «Fa dos anys i mig que ens costa molt donar sortida als gats adults», explica Fernández.
Els gats provenen d’abandonaments i de colònies que han d’acollir quan estan en perill. «Ara estem castrant colònies a Manresa per evitar la sobrepoblació. A més, ens plantegem fer adopcions internacionals de gats», afegeix Fernández. La situació es repeteix a Òdena, on la gran majoria de les adopcions de gats ja s’estan fent fan a l’estranger. «Els adults els donem en adopció a altres països, ja que allà sí que interessen. Aquí la gent no els vol», explica Paz.
Pel que fa als gossos, els potencialment perillosos tampoc tenen molta demanda a les protectores de la Catalunya Central, tot i ser un dels perfils que més entren als refugis. «Hi ha molta gent que té aquests tipus de gossos, però ho fan sense tenir les llicències corresponents. Quan passa això i l’Ajuntament o la Policia Local ho detecten, els han de decomissar l’animal. En la gran majoria d’aquests casos, els seus amos no es treuen els permisos necessaris per recuperar-los», diu la responsable d’adopcions d’Aixopluc. Per tant, s’han de quedar a la protectora.
Fernández comenta que aquests animals estan estigmatitzats socialment, motiu pel qual un cop són a la protectora, poca gent els adopta. «Facilitem la seva acollida, ja que la deixem més barata, però és complicat igualment», comenta la responsable d’adopcions d’Aixopluc. El mateix passa a Seproan. «Els gats adults i gossos de raça potencialment perillosa són els que s’estan més temps a la protectora», explica Junyent.
Per una altra banda, n’hi ha d’altres que marxen amb molta facilitat, com són els cadells. En aquest sentit, Fernández subratlla que «darrerament la gent ja està més conscienciada al respecte» i que cada cop hi ha més persones que en comptes de comprar, adopta.
Un cribratge previ
Abans de donar en adopció qualsevol animal, la tasca dels voluntaris dels refugis és decidir si els sol·licitants són aptes i quin perfil d’animal s’adapta més a ells. «Alguna vegada ens ha vingut algú dient que vol adoptar un ca per lligar-lo a un pal i tenir-lo a l’hort per vigilar les gallines. Evidentment, en aquests casos no els facilitem cap animal».
La situació que es va viure durant el confinament també ha servit els voluntaris i treballadors de les protectores per fer empatitzar els adoptants amb els animals que volen emportar-se. «Ens trobem amb persones que volen els gossos per deixar-los al jardí i que no tenen intenció de treure’ls a passejar», diu Fernández. «Les persones durant el confinament, encara que alguns tinguéssim jardins, teníem ganes de sortir igualment. Doncs el mateix passa amb els animals. No volen estar 15 anys confinats al mateix espai», argumenta.
Fent aquest cribratge previ dels sol·licitants, la intenció de les protectores és evitar que els animals donats en adopció no encaixin amb els seus nous amos i acabin sent abandonats de nou. «No volem que els animals ho passin més malament del que ho han passat», assegura la responsable d’adopcions d’Aixopluc.
Les protectores continuen treballant per evitar abandonaments com el que ha viscut el chihuahua Ahiga. És un dels últims que ha recollit Aixopluc i va arribar gràcies a l’alerta d’una parella, que va trobar-se’l dins d’un transporti sota el sol a Sant Vicenç de Castellet. Quan va arribar a la protectora, ho va fer amb els ulls inflamats, leishmània i una artrosi que no el deixava caminar amb gaire facilitat. Des de la seva arribada, l’Ahiga ha millorat el seu estat de salut, però continua sense visió. Probablement, l’Ahiga no podrà ser donat en adopció i haurà de quedar-se a viure a la protectora.
