El TC estudia des d'aquest dimarts un recurs de Puigdemont contra la decisió del Suprem de mantenir-lo en rebel·lia

El Tribunal Constitucional (TC) estudia des d'aquest dimarts en el Ple el recurs d'empara presentada pel expresident de la Generalitat Carles Puigdemontcontra l'acte del Tribunal Suprem que confirmava la resolució del jutge instructor del 'procés' Pablo Llarena de mantenir la situació de rebel·lia de l'expresident i dels exconsellers que són fora d'Espanya.

En el mateix acte que avui revisa el TC, el Suprem també ratificava l'aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) pel qual es va acordar la suspensió automàtica de tots ells per a exercir càrrec públic.

La decisió de la Sala penal del Suprem, que presideix Manuel Marchena, arribava després de revisar els recursos interposats per l'expresident català i els exconsellers Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín contra les actuacions de Llarena dictats al juliol de 2018 en els quals s'acordaven tots dos supòsits.

En el cas de la declaració de rebel·lia, els magistrats entenien que concorren els requisits legals per adoptar aquesta decisió, perquè Puigdemont i els exconsellers van fugir d'Espanya des que van conèixer que la Fiscalia anava a presentar una querella, per la qual cosa la seva intenció sempre va ser "situar-se fora de l'abast directe de les autoritats espanyoles". Així mateix, recordava aquest acte de fa dos anys que els cinc encausats han manifestat en tot moment la seva oposició expressa a ser lliurats quan es van posar en marxa les ordres europees de detenció.

Es dóna la circumstància que la deliberació d'aquest assumpte arriba al TC just en la setmana en la qual el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser (Itàlia) ha resolt la no extradició de Puigdemont després d'haver estat detingut el 23 de setembre en l'aeroport de Alguer.

El recurs d'Artur Mas

El TC estudiarà també en aquest Ple el recurs d'empara que va presentar el també expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) per la qual mantenia, encara que rebaixada, la condemna d'inhabilitació per desobeir al Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta del 9 de novembre del 2014.

El TS va revisar els recursos de cassació interposats pels exmembres del govern català contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 13 de març del 2017. El tribunal va condemnar a l'expresident català a dos anys d'inhabilitació i al pagament d'una multa de 36.500 euros; a un any i nou de mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros a l'exvicepresidenta Joana Ortega; i a un any i sis mesos i a una multa de 24.000 euros a la exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, ambdues també per desobediència, encara que en el seu cas com a col·laboradores necessàries. Els tres van quedar absolts de prevaricació administrativa.

Però el Suprem, en la seva sentència del gener de 2019 va rebaixar aquesta pena d'inhabilitació i la va fixar en un any i un mes, igualant-la a la de l'exconseller Francesc Homs pels mateixos fets. Malgrat disminuir el temps d'inhabilitació, l'expresident no podia presentar-se a cap procés electoral fins al 2020.

En aquesta, indicava que "no existeix el dret a participar" en una votació quan aquesta ha estat declarada il·legal. "No existeix un dret a participar en un procés de votació la il·legalitat de la qual ve proclamada per qui és intèrpret i garant dels drets fonamentals", deia expressament la Sala penal en la resolució.

De fet, els magistrats afegien que "si l'autoritat corresponent suspèn una votació d'aquest tipus, com ha de fer, l'incompliment de tal ordre pels seus destinataris serà desobediència, encara que suposi l'anul·lació d'una possibilitat que s'obria als ciutadans d'intervenir en assumptes d'interès públic".