El manresà Josep Maria Roma ha viscut en viu i en directe l’erupció del volcà de La Palma, on va viatjar expressament entre el 2 i el 10 d’octubre per gaudir de la seva passió per la fotografia de natura. No sempre es té l’oportunitat de fotografiar un volcà despert. Roma té una agència, Hamacatravel, amb la qual organitza viatges per fer senderisme, entre altres llocs, a les illes canàries de La Palma i El Hierro, la qual cosa li ha fet establir un vincle molt especial amb les dues.

Fruit de la seva passió pels viatges i per la fotografia, va voler veure l’impacte del volcà en el territori, on va conversar amb un palmer, explica, que ja ha vist tres erupcions: la de San Juan, el 1949; la de Teneguía, el 1971, i la d’ara. «Quan hi va haver la primera tenia 9 anys i la darrera se li ha endut la casa». Roma va parlar amb ell perquè se’l va trobar en un turó observant el volcà. «Resignat, però amb enteresa, vivia la situació com un palmer lluitador d’una illa que de sempre ha estat i serà volcànica». Com en el seu cas, destaca la fermesa dels habitants més directament afectats i lamenta el sensacionalisme d’alguns mitjans. «Ja ho van fer a El Hierro quan hi va haver una petita erupció [el 2011]. Generen molta por i el que necessita aquesta terra ara és que la gent hi torni».

A més de l’impacte visual de la lava, comenta que un aspecte que el va impressionar especialment, juntament «amb la sensació d’anar permanentment cobert de cendra cristal·litzada», va ser el soroll, «com quan sents que s’acosta una tempesta amb trons constants però, en aquest cas, amb explosions intermitents». Un brogit que se sent les 24 hores del dia i que la nit de divendres a dissabte passat, fa notar, quan es va obrir una nova llengua, encara va ser més impressionant, «com si estigués enrabiant-se molt més. Era un soroll colpidor», assenyala. Afegeix que «aquesta és una illa molt familiar. A tota La Palma hi ha tanta gent com a Manresa i tothom té un conegut que ha perdut la casa».