Primer missatge nadalenc del president Pere Aragonès ple de detalls amb què pretén explicar la seva manera d’encarar la presidència. Des del decorat elegit, una escola de primària a Santa Coloma, un centre que va ser pioner en la implantació de la normalització lingüística (en plena polèmica per la presència del castellà a les aules), fins al canvi de data d’aquest missatge. L’adopció del dia de Sant Esteve, el fet diferencial nadalenc català, herència d’èpoques carolíngies, equidista el republicà del missatge del cap de l’Estat, de la nit de Nadal, i de la resta dels seus homòlegs autonòmics, que solen acomodar-se a la nit de Cap d’Any. I més enllà de metamissatges per a amants de les pistes, Aragonès va traçar el seu esquema habitual d’intervenció. La gran part del discurs, òbviament, se la va emportar la covid i els seus efectes econòmics. La contundència, el procés.

Per al president, aquest 2022 «ha de ser l’any en què comencem a desbloquejar el conflicte amb l’Estat. L’any en què la negociació avanci i porti resultats tangibles», perquè «cal oferir una resposta a l’àmplia majoria de ciutadans que saben que la resolució del conflicte passa pel dret a l’autodeterminació i l’amnistia».

Però Aragonès no es va quedar en la pura expressió de desig que l’any per iniciar sigui clau per tancar «la crisi democràtica que fa massa temps que s’arrossega». Va anar més enllà i fins i tot es va plantejar l’opció que «la negociació s’encalli i no aporti resultats». Davant del grau de discreció en què Estat i Generalitat diuen mantenir contactes sobre la taula de negociació, és difícil interpretar les paraules del president com un avís davant d’alguna cosa que ja succeeixi o, potser, només com una bena abans de la ferida.

Si això passés, la manca de resultats en les converses, i tenint en compte que aquesta majoria de ciutadans «no accepta cap bloqueig», el president va fer una crida a «començar a construir alternatives, actuant amb realisme, amb el màxim consens possible i aprenent del camí que s’ha fet fins ara».

«Anàvem bé, anàvem molt bé», va assenyalar el president per definir la situació de la Catalunya pandèmica, abans de la «inesperada» aparició de la variant òmicron, «que ha tornat a fer saltar totes les alarmes» i ha obligat el Govern a «prendre mesures doloroses, especialment per l’època de l’any en què ens trobem», però que «no duraran més del que és indispensable per frenar novament la pandèmia».

Aragonès es va mostrar «convençut» que el del 2022 serà l’exercici en què se superarà la pandèmia, sobretot pels esforços de vacunació, i, principalment, per l’arribada dels fons europeus Next Generation, que permetran «una reactivació econòmica en clau transformadora».

Va presumir de ser el primer president, des dels temps de Jose Montilla, que llançava el seu missatge nadalenc amb els pressupostos pendents d’entrar en vigor l’1 de gener i va dibuixar els eixos socials, com l’escola i la sanitat, l’habitatge públic i la lluita contra el canvi climàtic, reforçant, per tant, el biaix més progressista del seu Executiu bicolor. Els nous comptes permetran que es «disposi de molts més recursos econòmics per situar-nos al costat de la gent», va assenyalar el president de la Generalitat.