El conflicte bèl·lic a Ucraïna que es va iniciar la matinada d’ahir després que el president rus, Vladimir Putin, enviés les seves tropes a una guerra total contra el país veí, ha disparat les alarmes a l’economia global. També a la indústria del Bages. El segur increment del preu de l’energia, que ja es va fer notar ahir, i, en menor mesura, l’impacte en el negoci de les empreses que treballen amb Ucraïna i Rússia són els dos principals motius de preocupació en el sector industrial bagenc.
El mercat rus i ucraïnès no és preferent, com ho és la UE, per a les empreses bagenques; és «residual», segons explicaven ahir Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, i Joan Ramon Perdigó, president de la Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central. Però això no vol dir que no tingui impacte en el negoci local. La Cambra afirma que almenys una desena d’empreses del territori tenen relacions comercials amb Ucraïna i Rússia, sobretot de sectors com l’agroalimentari, el tèxtil i el metall. Dues d’aquestes, explicava ahir Gratacòs, mantenien ahir les previsions d’enviament de material a Ucraïna, tot i la crisi militar. Ahir encara no s’havia avortat cap operació comercial.
Entre les empreses del Bages que exporten a Ucraïna hi ha la manresana Tekstec, especialitzada en el sector del cable industrial, especialment per a la fibra òptica i els fils d’alta tenacitat. Ferran Gonzalo, soci de l’empresa, explicava ahir a aquest diari que a l’entorn del 10% del seu negoci és a Ucraïna. «Avui [per ahir] hi ha molta incertesa. Els nostres contactes a Ucraïna estan a casa, escoltant l’impacte de les bombes». Fins ara, diu Gonzalo, la relació comercial amb Ucraïna ha estat «normal», malgrat l’escalada de tensió de les darreres setmanes, però a partir d’ara tot és una incògnita. Amb tot, Gonzalo diu no témer per la continuïtat de l’empresa ni per la pèrdua de llocs de treball: «estem sanejats, no ens fa por», afirma.
Fonts de Tous, que té una desena de botigues a Ucraïna, també mostraven la seva preocupació per la invasió russa. No tant pel negoci directe de la joiera manresana al païs envaït, sinó per l’impacte que pugui tenir el moviment bèl·lic en el conjunt de l’economia.
Altres empreses del territori que treballen habitutalment amb Ucraïna són, segons la Cambra, Lipmes, Stradivarius (especialment aquesta, ja que hi té força presència comercial) i la calafina Calaf Nuances, fabricant d’aromes per a la indústria alimentària.
Tot i que l’impacte comercial directe no és un risc per a la l’economia bagenca, sí que ho és el context negatiu que genera el conflicte bèl·lic. Gratacòs lamenta que arribi just ara, quan les empreses del territori «començaven a normalitzar-se després de dos anys de covid». El preu dels carburants i de l’energia «tindran un efecte multiplicador» sobre el conjunt de la indústria local, que es veurà sotmes a la mateixa tònica de l’economia global. Gratacòs assegurava que ahir hi havia hagut tranquil·litat a la Cambra quant a consultes de les empreses locals, però que això pot variar en els propers dies. La Cambra és l’òrgan que emet els certificats d’origen, un document que requereixen països com Ucraïna per operar dintre de les seves fronteres, i que genera bona part dels ingressos camerals. La Cambra serà, per tant, un bon mesurador de l’impacte que tindrà la guerra en el comerç amb aquells dos països. Per a Gratacòs, a més, cal tenir en compte la influència que pugui tenir el conflicte en països veïns, com puguin ser Kazajstan, Moldàvia o Hongria, on també hi ha empreses locals que hi mantenen relacions comercials.
«Semblava que en el primer semestre encara hi hauria alguns problemes de subministrament, però tot semblava enfocat perquè a partir del juny tornés la normalitat en aquest aspecte», lamenta Gratacòs. La guerra ucraïnesa posa un vel d’incògnita a la situació futura.
Per a Joan Ramon Perdigó, un problema afegit que implicarà el conflicte serà la contenció en les inversions. «S’aturaran, segur», augura el president de la patronal metal·lúrgica. Per això Perdigó considera que el més alarmant ara mateix és «la incertesa que s’ha generat», un mal negoci per a l’economia en el seu conjunt.
1.350 empreses catalanes
Catalunya té actualment unes 1.350 empreses amb negocis a Ucraïna. El conseller d’Empresa, Roger Torrent, va explicar ahir que aquestes companyies exporten per un total de 151 milions d’euros, el que suposa un 0,2% del total de les exportacions catalanes. Torrent va admetre que hi ha «preocupació» per la situació de guerra, però va voler enviar un missatge de tranquil·litat. «Estarem treballant al costat d’aquestes empreses i ho farem de manera quirúrgica, mirant la situació de cadascuna», va assenyalar Torrent. El conseller també va dir que no va ser fins ahir que les companyies es van adreçar a la Generalitat per mostrar-hi la seva preocupació.
L’impacte global
L’impacte del conlicte va arribar a les borses d’arreu del planeta, que van tancar la sessió en números vermells, tot i que van moderar les pèrdues inicials. L’Íbex 35 va arribar a caure un 4,65% en l’obertura dels mercats, però va tancar amb pèrdues del 2,86%, amb tot, la pitjor caiguda del selectiu espanyol de les darreres quatre setmanes. Els bancs Santader i Sabadell són els que més van acusar la crisi internacional, amb caigudes del 8%. En canvi, Indra es va enfilar un 7%.
En paral·lel, petroli i gas van pujar fins a nivells que feia anys que no es veien. El petroli ho va fer més d’un 8% i el Barril de Brent superava els 100 dòlars, xifra que no es veia des del 2014. El gas, per la seva banda, es va encarir un 30%.
La inflació es converteix en el risc econòmic del conflicte que més inquieta al conjunt de l’Estat
Funcas preveu que la taxa mitjana de l’any pujarà entre un i dos punts més del que s’havia projectat
L’atac de Rússia a Ucraïna i les sancions a Moscou tindran a priori un impacte directe limitat en l’economia espanyola pel fet que les relacions comercials bilaterals no són especialment intenses, però col·loca sota més pressió encara la inflació i fins i tot amenaça les previsions macro per al país.
Així ho apunten a EFE economistes, representants empresarials, experts en política internacional i especialistes en energia, que ahir van advertir que la forta pujada dels preus del gas i el petroli en els mercats de futurs -vinculada amb el paper de Rússia com a proveïdor- ja posa en dubte que les taxes d’inflació es moderin a partir de març i abril, com s’esperava.
A Espanya, l’energia va ser la responsable de prop de la meitat de tota la inflació l’any passat, i ahir mateix la Fundació de Caixes d’Estalvi va anticipar que la taxa mitjana de l’any pujarà entre un i dos punts més del que projectava com a conseqüència directa del conflicte: del 4,6% que estimava fins ara passarà a oscil·lar entre el 5,6 i el 6,5%.
De fet, si les tensions es prolonguen i la pujada de preus continua durant més temps de l’esperat, el creixement de l’economia espanyola se situarà «significativament» per sota del 5,6% que figura en les seves previsions, segons va advertir l’entitat.
El mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ja ha avisat també ahir de l’impacte que tindrà aquesta crisi «sobre la societat, les empreses, les llars, la indústria i sobre la recuperació econòmica de la pandèmia», i va anunciar que es prendran mesures en coordinació amb la UE per «mitigar» aquestes conseqüències.
El 2021, Rússia va ser el vint-i-unè destí més important per a les exportacions espanyoles (2.213 milions d’euros, un 18% més que un any abans), i la seva posició importadora és lleugerament superior: va ocupar el catorzè lloc amb poc més de 6.000 milions d’euros, la qual cosa reflecteix un increment del 56% respecte a 2020.
Les dades oficials de la Secretaria d’Estat de Comerç revelen que més del 80% de les compres van correspondre a combustibles, i més concretament a petroli i gas natural, amb increments de la despesa entre dues i tres vegades superiors al de l’exercici anterior.
Els experts auguren que les sancions implicaran una reducció de les compres d’energia russa per part dels països de la UE; Espanya adquireix prop d’un 5% del petroli i un 11% del gas que consumeix a Moscou, però en països com Alemanya la dependència aconsegueix actualment el 55%.
