Les defenses dels dirigents independentistes espiats en el cas Pegasus es querellaran contra NSO Group, l’empresa propietària del sistema d’espionatge Pegasus, i exigiran que la justícia espanyola investigui quines agències governamentals poden estar darrere del cas d’espionatge.
L’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (UB) va ser l’escenari de l’acte «Catalangate, ens estan espiant», que va reunir Andreu Van den Eynde, Gonzalo Boye, Benet Salellas i Antoni Abat i Ninet, els advocats que representen les entitats i partits afectats pel cas de suposat espionatge polític a una seixantena de dirigents i militants independentistes. L’acte va tenir l’assistència de desenes de persones, entre elles dirigents com Josep Maria Jové i Diana Riba, d’ERC; Eulàlia Reguant i Carles Riera, de la CUP; Quim Jubert, de JxCat; o els líders d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, entre d’altres.
«No tenim dubtes que les agències governamentals espanyoles hi han participat», va assenyalar l’advocat Benet Salellas, que va exigir a la justícia i a la Fiscalia que «no rebutgin la seva obligació» d’investigar «totes les agències governamentals espanyoles», en tractar-se d’informació que només podia estar a la seva disposició.
De fet, segons fonts de la defenses, es preveu que presentin les properes setmanes al Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona una bateria de querelles dirigides contra l’empresa israeliana NSO Group; un moviment amb què a més es buscarà que s’investigui judicialment a quines agències governamentals de l’Estat va poder vendre el seu programari, apuntant sobretot al CNI.
Tot i que ara com ara no s’especifica quantes querelles es presentaran, ni si seran individuals ni col·lectives, les defenses es plantegen demanar que s’ampliï la investigació actualment oberta per l’espionatge a l’expresident del Parlament Roger Torrent i al regidor Ernest Maragall, també a través del sistema Pegasus. Així, segons Van den Eynde, el procediment obert des de fa un any i mig per l’espionatge a l’expresident del Parlament i actual conseller d’empresa, Roger Torrent, suposa «un bon precedent», però va avisar: «Ara hem de fer que pugi un graó superior».
Per a Gonzalo Boye, no obstant això, «les primeres conseqüències jurídiques arribaran des de fora de l’Estat», davant el que ha considerat que és «un delicte de manual». Boye ba al·ludit a les paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que es va preguntar què havia de fer un Estat davant un desafiament com l’independentista. «A Europa no s’entendrà que un estat democràtic espiï l’independentisme –va dir el lletrat–. Cap magistrat pot justificar el que és il·legal».
Per la seva banda, Abat va denunciar que hi ha una «persecució ideològica a l’independentisme» i que aquesta no té «cap tipus de justificació jurídica ni política», ja que «el fet de ser independentista no implica cap acte antijurídic ni que sigui reprovable penalment».
Belarra i ERC pressionen Sánchez
La secretària general de Podem, Ione Belarra, i la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va coincidir ahir a reclamar a l’Executiu de Pedro Sánchez que s’assumeixin responsabilitats per les denúncies d’espionatge a més de 60 independentistes, per poder reconstruir «confiances». Així ho van plantejar l’acte dels advocats dels independentistes.
Belarra va reclamar prendre noves decisions en relació amb les denúncies d’espionatge, per recuperar la confiança «dels socis al govern central». En la seva intervenció davant el Consell Ciutadà Estatal de Podem, Belarra va exigir que s’assumeixin responsabilitats polítiques perquè «ja és una qüestió d’higiene democràtica», encara que sense assenyalar directament la ministra de Defensa, Margarita Robles, la dimissió de la qual ha demanat el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
També la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va instar el Govern central a «moure’s» per reconstruir les confiances amb l’independentisme, després que l’Executiu hagi quedat «molt tocat i molt afeblit».
