El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no considera que pugui donar-se per tancat el cas d’espionatge a independentistes malgrat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va justificar per les «fallades de seguretat».

A la sessió de control al president català, al ple del Parlament, Aragonès va advertir al govern de Sánchez que amb la destitució d’Esteban no n’hi ha prou per donar carpetada a l’afer. «S’equivoca qui pensi que amb la decisió del cessament de la directora del CNI que va prendre el Consell de Ministres ahir [dimarts] s’acaba la depuració de responsabilitats, la necessària transparència que encara no hem trobat i s’aconsegueixen les garanties de no repetició», va alertar. Aragonès va exigir que «es desclassifiquin les resolucions del magistrat que van fer que el CNI espiés» independentistes.

A més, va reclamar assumir «responsabilitats polítiques», si bé aquest cop no va posar noms i cognoms sobre la taula, com sí que havia fet al ple anterior, quan va assegurar que la ministra de Defensa, Margarita Robles, havia quedat «políticament inhabilitada». Mentre el Govern no desclassifiqui documents clau, no depuri responsabilitats polítiques i no ofereixi garanties de no repetició, «ningú pot donar aquesta crisi ni per matisada ni per resolta».

Prèviament, el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, havia advertit que el cessament de Paz Esteban «no és suficient» per tancar el cas: «No val com a cap de turc».

La polèmica per l’espionatge va provocar una picabaralla entre el primer secretari del PSC, Salvador Illa, i el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, a la sessió de control. «La gran pregunta que s’hauria de fer aquest Parlament i que ens fem ara mateix és per al senyor Illa, que formava part del govern que ens ha espiat. Senyor Illa, vostè ho sabia?», li va etzibar Puigneró. En acabar la sessió, Illa es va dirigir a Puigneró i, segons fonts parlamentàries consultades per Efe, li va retreure l’al·lusió perquè ja ha explicat en públic que no disposa de cap informació sobre aquesta qüestió.

Per la seva banda, al Congrés, Pedro Sánchez va justificar el cessament de la directora del CNI per les «fallades de seguretat en les comunicacions» de membres de l’executiu després de conèixer-se que el seu mòbil i el de Robles van ser espiats. Fustigat per les preguntes de l’oposició, Sánchez va contraatacar rescatant el cas Kitchen, espionatge parapolicial ordenat pel govern del PP al seu extresorer Luis Bárcenas, i va advertir que ara «els pispes no són al govern».

«Amb aquest govern, ni els fons públics, ni els serveis d’intel·ligència es van a utilitzar per tapar fets delictius ni per perseguir adversaris polítics fora de la llei», va advertir el cap de l’executiu a la portaveu parlamentària del PP, Cuca Gamarra, que el va acusar de governar per als independentistes.

Per la seva banda, Robles va insinuar que el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, «no va tenir el valor» d’examinar la documentació sobre l’espionatge aportada per l’exdirectora del CNI a la comissió de secrets oficials «per si el que es trobaria el podria afectar».