Un equip de científics de la Universitat de Yale ha aconseguit ressuscitar els òrgans d’un porc una hora després de la mort de l’animal. Segons va anunciar ahir la revista Nature, els investigadors han desenvolupat un sistema capaç de restaurar algunes funcions moleculars i cel·lulars en teixits fins aleshores considerats morts. Ara com ara, aquest èxit es presenta com un èxit científic però, segons apunten els experts, en el futur podria utilitzar-se per millorar la disponibilitat d’òrgans per a trasplantaments o per tractar pacients que han tingut infarts, parades cardiorespiratòries o vessaments cerebrals.
Per entendre aquest èxit científic s’ha de començar des del principi. Quan un òrgan deixa de rebre sang (i es queda, per tant, sense flux d’oxigen), les cèl·lules que formen el teixit es veuen exposades a una cascada de processos moleculars perjudicials. Com més temps passi un òrgan sense oxigen, més grans són els danys que pot patir. Cinc minuts sense irrigació sanguínia són suficients per provocar la mort d’algunes cèl·lules i causar danys irreversibles en el teixit. Si el procés s’allarga encara més, l’organisme mor.
Aquesta premissa ha sigut, fins ara, la que ha marcat la línia entre la vida i la mort. Si la sang circula, l’òrgan és funcional. Si el flux s’interromp, l’òrgan mor. Però què passa si aconseguim restablir la circulació en un teixit inert? Resulta que no és tan senzill. Restaurar pel broc gros la circulació d’oxigen en cèl·lules mortes, per paradoxal que sembli, causa encara més estrès i dany als òrgans (cosa que, tècnicament, es coneix com a lesió per reperfusió o reoxigenació). Fa dècades que científics i metges de tot el món estudien com restaurar la funció d’aquestes cèl·lules i recuperar així el batec dels òrgans.
