La consellera de Drets Social, Violant Cervera, juntament amb l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, van presentar ahir a la capital de l’Anoia, el nou programa d’ajuts Barris, finançat amb Fons Next Generation i que permetrà rehabilitar amb criteris d’eficiència energètica 7.944 habitatges de 100 barris de 38 municipis catalans. De la Catalunya central s’han acollit al programa Igualada, Berga, Manresa, Sallent, Sant Fruitós, Sant Vicenç de Castellet, Gironella i Santa Margarida de Montbui.
En el cas d’Igualada, les ajudes pugen a 6,8 milions d’euros, provinents dels fons Next Generation per a la millora de l’eficiència energètica dels habitatges de 5 barris, amb una afectació de 355 habitatges. Aquesta és la subvenció més gran que mai ha rebut la capital de l’Anoia. Els ajuts, però, són una part del cost total, i la inversió necessària per a la transformació, segons l’estimació que ha fet el mateix Ajuntament, superarà els 11 milions. El consistori també farà aportacions a aquesta transformació, que en el cas d’Igualada afecta els barris de Set Camins, Rec, Nucli Antic, barri de Montserrat i la Masuca. El departament de Drets Socials, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, destinarà un total de 97 milions d’euros a la millora dels barris de 38 municipis que s’han acollit a la convocatòria.
La consellera va explicar que «el nou programa de barris permetrà rehabilitar 7.944 habitatges en 100 barris o àrees de la mà dels ajuntaments del nostre país, que són els qui han establert les zones prioritàries en les quals cal actuar». Un total de 31 ajuntaments han proposat unes subvencions complementàries per a la rehabilitació que, en conjunt, suposen 8,85 milions d’euros més per a la rehabilitació.
Cervera va destacar que «aquestes obres repercutiran en una millora de la qualitat de vida de moltes persones i en una major implicació en la vida comunitària, que millorarà les condicions de vida als barris i contribuirà a teixir una societat més inclusiva i més cohesionada». En aquest sentit, va remarcar que «es preveu que hi hagi subvencions de fins al 100% en els casos de famílies vulnerables».
El percentatge subvencionable de la inversió va directament relacionat amb la millora en l’estalvi energètic. Així, quan la reducció del consum sigui igual o superior al 30%, s’atorgarà un 40% de subvenció (amb un màxim de 8.100 euros/habitatge); quan la reducció del consum sigui igual o superior al 45% s’atorgarà el 65% de subvenció (un màxim de 14.500 euros/habitatge); i quan la reducció del consum sigui igual o superior al 60%, s’atorgarà un 80% de subvenció (un màxim de 21.400 euros/habitatge).
Una energètica pública, proposta de Catalunya per estalviar energia
El Govern trasllada a l’Executiu central vuit mesures que considera que es poden implementar
El Govern ha traslladat a l’Executiu central vuit propostes que considera que es poden implementar per estalviar energia, entre les quals hi ha la creació d’una energètica pública, accelerar els projectes d’injecció de biometà a la xarxa de distribució i tres modificacions legislatives.
El document, elaborat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, avançat per El Periódico, indica a més que el Govern elabora cada cinc anys un pla d’estalvi i eficiència energètica, que ja preveu, per exemple, usar les cobertes d’edificis i equipaments públics per a la generació d’energies renovables.
La primera de les vuit propostes és «accelerar el desenvolupament de projectes d’injecció de biometà a la xarxa de distribució o transport de gas natural a partir de l’adaptació de plantes de biogàs ja existents», i per a això caldria modificar la normativa urbanística o una línia d’ajudes a la inversió en aquest àmbit. L’Executiu català també planteja «apropar l’oferta a la demanda», per reduir les pèrdues d’electricitat en el transport i la distribució, fixades en un mínim del 15%.
Una altra actuació proposada és elaborar un pla de xoc per tal d’aprofitar millor els excedents fotovoltaics de plantes d’autoconsum: segons estimacions del Govern, «dels 169 MW d’autoconsum a Catalunya instal·lats a la fi del 2021, 46 MW no injecten a la xarxa l’energia excedentària. Es podria considerar que 46 MW de potència tenen l’accés capat a la xarxa».
Així mateix, el Govern preveu aprovar a la tardor els estatuts de la futura companyia energètica pública de la Generalitat, per «influir sobre el mercat elèctric», jugant un paper en les diferents activitats del sector, segons va indicar recentment la directora general d’Energia, Assumpta Farran, en una entrevista amb Efe. Sobre això, planteja al Govern central que l’administració estatal també opti per crear una empresa energètica pública per transitar cap a «un model distribuït i democràtic».
En última instància, la conselleria repassa en la seva missiva fins a set actuacions que preveu implementar -entre elles, potenciar el teletreball, rehabilitacions d’edificis o maximitzar l’ús de la bici, a més de les plaques fotovoltaiques en cobertes públiques- en el citat pla d’eficiència energètica que s’elabora cada lustre.
