El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha assegurat que «ningú» del Govern li ha dit que les seves declaracions en una entrevista en un diari britànic sobre la ramaderia intensiva són mentida i insisteix que es tracta d’una «notícia falsa» i una «tergiversació dirigida d’aquestes paraules, amb falsedats i mentides» per part del «‘lobby’ carni».
«És evident que hi ha hagut polèmica per com els meus companys, els socis de coalició, s’han pres aquestes declaracions o, més aviat, les declaracions que no vaig dir. Però pel que fa al que és substantiu, jo no he vist ningú que m’hagi dit: “Alberto, el que vas dir és mentida”. Ningú», ha afirmat en una entrevista a ‘Infolibre’.
En aquesta línia, s’ha reafirmat que les seves paraules van ser «impecables». «El que vaig dir ho mantinc i es convertirà en la línia de treball de tots els països occidentals», ha emfatitzat, alhora que s’ha recolzat en l’«evidència científica»
Segons el seu parer, les paraules van ser «tergiversades» i es va crear una «notícia falsa» sobre les seves declaracions perquè semblés que ell «atacava» el conjunt del sector ramader. «Jo vaig fer una defensa encesa de la ramaderia extensiva, familiar, social, que és la que genera llocs de treball».
En concret, Garzón ha acusat el «‘lobby’ carni» de crear la «notícia falsa» i les formacions de «dretes» per interessos polítics. «Al ‘lobby’ carni no li agraden aquest tipus de polítiques i per tant construeix la notícia falsa. Després hi ha els que se n’aprofiten per als seus propis propòsits partidistes, com les diferents dretes, pensant en les eleccions», ha explicat.
Preguntat per les reaccions dels companys de Govern que van indicar que parlava a «títol personal» i no com a ministre i que «lamentaven» les «desafortunades» declaracions, Garzón ha assegurat que el que va dir «té màxima acceptació en el Govern», perquè on governa el PSOE «està contra les macrogranges».
A més, amb referència a les paraules del ministre d’Alimentació, Luis Planas, que va indicar que «si algú parla d’alimentació, el normal és que em truquin», ha indicat que hi manté «bona relació» i que comparteixen «alguns espais de Govern». «Ell sap quina és la nostra línia de treball. El contingut d’aquestes declaracions l’havia manifestat jo prèviament i posteriorment. Ell el sabia», ha conclòs, mentre ha assegurat que el que indica està als documents del Govern.
En aquest sentit, el titular de Consum ha negat que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ni el president del Govern, Pedro Sánchez, li hagin demanat la renúncia, tal com demanen els partits de l’oposició.
Jane Goodall alerta dels efectes "perniciosos" de la ramaderia intensiva
L'etòloga britànica Jane Goodall, Premi Príncep d'Astúries de Recerca el 2003, ha alertat avui dels "perniciosos" efectes de la ramaderia intensiva sobre el medi ambient, la salut humana, l'economia rural i el benestar animal i demana que Espanya lideri la prohibició de les macrogranges.En una carta pública difosa per l'Institut Joan Goodall d'Espanya, que té la seva seu a Barcelona, la doctora en Etologia per la Universitat de Cambridge i doctora honoris causa per més de 45 universitats del món, ha volgut participar en el debat obert sobre les macrogranges d'animals.
"He llegit que hi ha un debat a Espanya, com en molts països del món, sobre l'impacte de la ramaderia intensiva. Quan vaig conèixer per primera vegada algunes dades sobre l'agricultura industrial, a finals de la dècada del 1960, em vaig quedar en xoc", rememora la primatòloga, que el 2015 va rebre el Premi Internacional Catalunya.
Segons l'etòloga, el debat sobre les macrogranges industrials "és oportú" perquè "ens enfrontem, a més de la pandèmia de Covid, a amenaces bessones del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, i l'agricultura intensiva contribueix a tots dos problemes".Goodall assegura que la ramaderia intensiva implica que "milers de milions d'animals de les granges industrials de tot el món han de ser alimentats i grans extensions es desbosquen per conrear cereals per a pinso, una enorme quantitat de combustibles fòssils s'utilitza per transportar el gra als animals, els animals a l'escorxador, i la carn a la taula, la qual cosa contribueix a més emissions de C02".
També adverteix que "es necessita molta aigua per transformar la proteïna vegetal en animal i els animals produeixen grans quantitats de metà, un gas d'efecte hivernacle, durant la digestió".
Igualment denuncia que "els purins emmagatzemats en basses emeten gasos nocius, inclòs l'amoníac, i els abocaments contaminen terra i aigua. Un problema important a Espanya, un dels principals productors de carn de porc del món".
Goodall també avisa de les amenaces per a la salut humana per "l'ús d'antibiòtics a les granges industrials, la qual cosa permet que els bacteris desenvolupin cada vegada més resistència i molts antibiòtics ja no són útils per tractar malalties humanes".
Per a Goodall, les macrogranges d'animals també suposen una "amenaça als mitjans de subsistència a les zones rurals, ja que les grans granges industrials desplacen les petites granges de ramaderia extensiva, i com a gran part de les empreses estan automatitzades i competeixen per produir aliments barats utilitzant pocs treballadors mal pagats, generen menys llocs de treball en general".
"Espero que cada vegada més polític@s i autoritats de diferents països es pronunciïn contra la ramaderia intensiva i el canvi climàtic. El moment d'actuar és ara", conclou la doctora Goodall.
