Les empreses tèxtils van convertir Manresa en capital del treball femení

La ciutat de Manresa es va convertir a principi del segle passat en una autèntica capital del treball femení, ja que l'any 1919, el 74% de les dones que hi havia a la ciutat treballaven. La xifra, inèdita fins ara, ha sortit a la llum gràcies a un treball del grup de recerca d'Història del Treball de la Universitat de Barcelona, que han realitzat Lluís Virós, Cristina Borderias i Àngels Solà.

Aquest és un dels percentatges més elevats de l'època a tot Europa, segons apunten els autors de l'estudi. Segons dades del padró municipal del 1919, a Manresa només treballava el 54,8% de les dones, però el grup de treball s'ha encarregat de contrastar i corregir les xifres amb un cens obrer del mateix any (el de Manresa és dels pocs que es conserven a la província) que situa el percentatge de dones que treballaven fins al 74,52%. Virós explica que en el padró, "moltes dones, sobretot les casades, mentien. No quedava bé dir que es treballava. Amb el cens obrer vam poder creuar noms i el que deien al padró i vam veure que el percentatge de dones que treballaven era molt més alt. Això fins ara no s'havia fet". Amb les dades a la mà, és precisament en el cas de les dones casades on es detecta més diferència. Si en el padró, fet porta a porta a còpia d'enquestes, tan sols el 37% havia reconegut que treballava, en el cens obrer (fet a partir de dades reals de l'època), el percentatge s'elevava fins al 71,68%. En el cas de les dones solteres, en canvi, la diferència de dades entre el padró i el cens és inferior al 9%.

Una altra dada que mostra l'estudi és que a Manresa, a les indústries tèxtils la mà d'obra femenina era del 91%, cosa que reduïa la presència masculina tan sols als encarregats.