La figura d'Espinal va tornar a l'actualitat quan el papa Francesc va visitar Bolívia el juliol del 2015, va fer un acte per pregar per ell, en aturar-se al lloc on es va trobar el seu cos el 22 de març del 1980, i va manifestar que el jesuïta bagenc havia estat assassinat perquè no volien que lluités per la llibertat.

Lluís Espinal va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1932, fill d'una família fortament cristiana. Era el més petit d'una casa de vuit germans que, després del seu part, van quedar sense mare. I el desig, que havia deixat clar abans de morir, era que com més fills es fessin religiosos, millor. Lluís Espinal de seguida va tenir clar aquest camí i va entrar a la Cova de Sant Ignasi de Manresa. Va marxar a Bolívia el 1968, als 36 anys, i una de les experiències més importants que va viure va ser l'adhesió a una vaga de fam, l'any 1977. Va durar una vintena de dies i va servir perquè es concedís l'amnistia a un grup de dones mineres. Amb actes com aquest i amb la seva presència constant als mitjans va passar a ser cada cop més conegut.

Va ser el periodisme i el treball als mitjans el que el va popularitzar i el que, alhora, li va generar enemics. La seva participació va destacar a Radio Fides, als diaris Presencia i Última Hora i fins i tot va produir uns quants curtmetratges.

La incomoditat que generava el seu esperit crític va desembocar en el seu assassinat el 22 de març del 1980. Va ser una nit, quan tornava del cinema de veure una pel·lícula titulada Los desalmados per fer-ne la crítica. El van fer pujar a un jeep i se'l van endur a un lloc apartat on el van cosir a trets. El seu cos el van deixar abandonat entre deixalles a quatre quilòmetres de La Paz.

El 2005, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort, l'Ajuntament de Sant Fruitós va nomenar Lluís Espinal Fill Predilecte del poble, i poques setmanes més tard (el 3 d'abril d'aquell any) es va inaugurar un monòlit a la plaça que té el seu nom amb una escultura de bronze del seu rostre.