Tot i que no es veia lluint la faixa, ja n'acumula dues. El navassenc Martí Castanyer Soler, hereu de Navàs, també és, des de dissabte passat, l'hereu de la Catalunya Central 2017. Un càrrec que afronta amb il·lusió i respecte, però sobretot amb una premissa molt clara: «mostrar-me com sóc». Implicat en el teixit associatiu navassenc, Castanyer és membre de la colla gegantera, la seva gran passió. Estudiant d'un grau superior d'Integració Social, aposta per introduir canvis que revitalitzin la tradició, i reivindica el paper del jovent en la defensa de la cultura catalana.

Com va anar a parar en el món del pubillatge?

Els veïns de Navàs voten, a través d'unes urnes que es col·loquen al poble, els nois i noies que volen com a candidats, i em va trucar el regidor per dir-me que ho tenia força bé per ser-ho, però jo tenia molt clar que no em presentaria a les proves. Fins i tot la nit abans deia que no, però al final ho vaig fer, i guaita on sóc!

I un cop hi ha estat involucrat, quina valoració en fa?

Primer em va costar. Molta gent ara m'ha començat a conèixer, perquè fa cosa de dos mesos que m'he implicat més i veig que s'ha d'aprofitar, però m'ha costat obrir-me. El pubillatge és un món on s'ha de ser seriós moltes estones, jo no en sóc gens i ho he hagut de modelar i trobar la manera de gaudir-ne. Però, al final, l'he trobada, i és quan m'ha començat a agradar.

I com ho ha fet?

Traient aquesta seriositat que s'ha de tenir, sense faltar al respecte en res. T'has de mostrar tal com ets.

És hereu de Navàs des de l'estiu passat, com valora l'experiència?

Al principi em feia una mica de por i pensava «on t'has ficat, Martí?». Però a mesura que t'obres comences a conèixer gent com tu, jovent que vol tibar de la cultura catalana. La màgia és que t'acabes avenint amb tothom.

I des de dissabte també és hereu de la Catalunya Central. El va sorprendre?

Va ser un moment màgic. Jo no m'ho esperava, sabia que tenia opcions però em pensava que eren més petites del que realment van ser. Ni jo mateix apostava per mi i ja estic enfaixat!

Què n'espera, d'aquest any?

Em fa molta gràcia. Jo em sento molt de Navàs, però estic acostumat a voltar molt, i quan vaig al mercat de Vic, a la Patum de Berga o a comprar a Manresa em sento com a casa. Em fa il·lusió perquè ara podré representar totes aquestes petites cases repartides pertot arreu.

Se'n sent orgullós, vaja...

Sí, però vull que quedi claríssim que aquesta faixa no és meva, sinó dels tres nois i les tres noies de Navàs; la faixa és seva i de tot el poble. Ara mateix és tot Navàs que és l'hereu. Jo en sóc el representant; no sóc jo, és el poble.

Què li ha aportat el pubillatge?

T'aporta moltes coses a nivell emocional, fàcils de dir però difícils d'explicar; és complicat.

Com defensaria aquest món davant els que creuen que és una tradició desfasada?

És una cosa que cada dia està menys viva, i d'això n'hem de ser conscients. Hem d'obrir els ulls i apostar per fer un canvi, però hi ha les persones que han de fer-lo. Els hereus i pubilles, dames i fadrins hi som per ajudar, però nosaltres no manem enlloc. Ens hi impliquem perquè hi creiem, però s'ha de buscar quin és aquest canvi que cal fer.

Com es pot canviar?

Està clar que falla alguna cosa. Primer hem de fer-nos la pregunta de per què s'ha perdut la tradició en alguns municipis, com és el cas de Súria. No busquem culpables, busquem solucions. Vas a molts pobles i sents el discurs que no ho hem de deixar perdre. Per què aquest discurs tan pessimista? Anem a solucionar-ho! Fa falta menys pessimisme i més ganes de lluitar pel que ens estimem.

Costa que els joves s'impliquin?

Costa. Aquí a Navàs puc dir que la cosa no està tan malament; hi havia hagut èpoques millors, però ja en tornaran a venir. Crec que tampoc no se n'ha de fer un gra massa. En el cas del pubillatge està clar que va a la baixa, però d'un dia per l'altre podria tornar a pujar; ens ho hem d'agafar amb tranquil·litat.

Per què creu que són necessaris les pubilles i els hereus?

Per defensar una joventut que creu en la cultura catalana; és una mostra que també hi ha joves que creuen en la cultura, que està ben viva.

Quin paper té el pubillatge en el procés que viu Catalunya?

Nosaltres hi som per donar el suport que faci falta, i som la visió que hi ha un jovent que aposta per la cultura i també per un estat nou a Europa. Donem suport i som la cara visible d'una part d'aquest jovent que també apostem per aquest procés. Nosaltres hi som, però la feina l'han de fer uns altres.

Recomanaria l'experiència?

Sí, al final el pubillatge és el que tu vols que sigui, no el que t'imposin. Coneixes molta gent i tenim un gran país per descobrir.

Es veu com a candidat a hereu de Catalunya?

Jo no dic res, perquè tampoc em volia presentar a Navàs i a la Catalunya Central, i mira... Però encara queda molt, ara toca gaudir-ne.