Entre les famílies desallotjades pel foc de dissabte també hi havia nens i nenes, a qui els va doldre haver de marxar de casa perquè amb prou feines n'entenien els motius. És el cas d'Aina Binimelis i el seu germà Aran, de cal Cases; de Berta Vàzquez i el seu germà Dídac, de cal Po; i d'Elna Turcó, del Turcó. Ahir al matí recordaven l'experiència com una aventura, però admetien que dissabte ho havien passat malament.
«Estàvem nerviosos perquè mai no havíem vist un foc tan a prop, i encara més quan va venir la policia, que ens va dir que havíem de marxar i jo no entenia per què», explicava Aina Binimelis, de 8 anys. La seva amiga Berta, també de 8 anys, explicava que dissabte a la tarda «estava mirant la televisió quan ens van dir que havíem de marxar de casa perquè hi havia un incendi. Em vaig espantar i vaig plorar». Quan va començar l'incendi «hi havia el meu oncle, que és bomber, i em deia que no patís, però ja vaig veure que en realitat ell tampoc no estava gaire tranquil».
La mare de l'Aina, Rosa Binimelis, explicava que «al principi ho vèiem lluny, però de seguida vam veure que el foc avançava molt ràpidament, i amb els nens ja vam sortir perquè estiguessin més tranquils».
