Als seus 50 anys, Joan Torres (PDeCAT) ha decidit no tornar-se a presentar a la reelecció com a alcalde de Sant Vicenç de Castellet l'any que ve. Ho és des del 2011 (i des del 2015 amb un govern amb majoria absoluta), però els seus vincles amb l'Ajuntament es remunten al 2007, en la seva etapa com a regidor durant el mandat de Joan Manuel Garcia. Tots aquests anys s'ha dedicat a la política municipal «per vocació de servei», però pensa que és el moment de tancar aquesta etapa i de dedicar-se plenament a la seva feina com a cap de serveis de gestió de pacients a Althaia (on ara té una reducció del 20 %).

Quan va anunciar que no es tornaria a presentar, va dir que s'ho havia pensat molt (vegeu Regió7 del 18 d'abril). Què l'ha fet decantar?

Fa 11 anys que vaig decidir posar-me en política, i quan acabi el mandat hauré estat alcalde 8 anys. Podria haver apurat 4 anys més, però ara que hi ha un equip que funciona i sabent que la gent que es presentarà seran continuistes amb el projecte que vaig encetar jo, penso que és un bon moment per deixar-ho.

Carme Jiménez serà el seu relleu. El deixa en bones mans?

I tant. Té molta passió i molta il·lusió, i això és molt necessari per liderar un projecte així. Tots aquests anys que ha estat amb mi ha estat una de les persones més properes. Un alcalde també necessita puntals perquè sol no és capaç d'aguantar tota l'estructura, i la Carme per a mi ha estat una persona molt potent.

La mà dreta, potser?

Tothom a l'equip ha estat la meva mà dreta dins la responsabilitat que tenia cadascú, perquè sempre he intentat potenciar el treball en equip, però és veritat que els temes atribuïbles a l'alcalde, com els de protocol, comunicació i presidència, els duia més la Carme. I en totes les qüestions relacionades amb el règim intern també m'ha ajudat ella.

Vostè mateix la va proposar com a relleu?

Si, claríssimament. És una persona que té molta capacitat de treball, santvicentina de tota la vida, i amb moltes competències. Penso que ho pot fer perfectament.

És en un moment àlgid, en què ha aconseguit la majoria absoluta. Hi té res a veure, en la seva decisió, la possibilitat d'haver assolit el màxim?

Després d'haver-m'hi deixat la pell, quan em vaig presentar la segona vegada esperava tenir el reconeixement de la gent de Sant Vicenç, i si no l'hagués tingut m'hauria endut una decepció. La satisfacció d'haver tret 8 regidors va ser molt gran, però sincerament, ara no m'ho he plantejat així. Sempre m'he sentit molt estimat i ben tractat per la gent de Sant Vicenç, i per això, el fet de tenir ara majoria absoluta no ha tingut res a veure en la decisió de no repetir. Ja és una qüestió d'energia. La vida són etapes, i la meva etapa fent d'alcalde de Sant Vicenç penso que ja està esgotada.

Què creu que hi pot perdre el partit sense el lideratge que tenia vostè?

Sempre que hi ha un relleu hi ha la possibilitat que hi pugui haver un petit retrocés. Però crec que es poden mantenir els resultats perquè sempre hi ha hagut la voluntat de repartir el protagonisme i d'actuar com un equip, per més que l'alcalde lideri. En política és molt important que hi hagi un equip cohesionat i capaç de prendre les decisions a porta tancada. Ara, al partit ha de començar a brillar la Carme i jo m'he de començar a apagar. La gent ha de veure les competències i les capacitats que té la Carme.

Podrà comptar amb la majoria dels regidors actuals?

Si, hi haurà pocs canvis, però ara volem començar a parlar amb cada un per veure quines són les expectatives de cadascú. Serà una llista continuista però amb relleu al capdavant.

De què està més satisfet de la seva etapa com a alcalde?

D'haver pogut contribuir que el meu poble sigui una mica millor, i crec que ho he aconseguit. També, pel fet d'haver millorat la seva reputació a la comarca.

En quins aspectes?

No només s'ha fet un canvi estètic del poble, sinó que hem posat en valor el sentiment de pertinença i de ser santvicentins, i això és molt important perquè el poble tiri endavant, bategui i se'ns tingui en compte a la comarca, i fins i tot puguem ser un referent innovant i sent creatius. S'ha aconseguit pel tarannà i perquè hem sabut transmetre què fèiem bé i què fèiem malament.

Hi ha algun projecte que vulgui destacar especialment dels que s'han fet o encarrilat amb vostè com a alcalde?

D'una banda, la biblioteca, per les dificultats que vam tenir per executar-la. Va ser una obra molt difícil, i ningú no sap l'esforç i les hores que hi va haver al darrere. Per a mi, allò va ser un aprenentatge molt gran. I de l'altra, Castellet, perquè ha estat un pou de sorpreses. És el nostre símbol i el nostre emblema, i ara veig que té unes possibilitats brutals.

Segur que li haurà quedat algun projecte al tinter. Quin li sap més greu?

Hi ha dues assignatures pendents. Una és molt important per al futur econòmic del poble, com és el desenvolupament dels polígons industrials, més enllà del vial d'accés que encarrilem. Urbanísticament, els polígons estan molt desendreçats perquè la normativa ha canviat moltíssim des que es van fer, i els accessos són un desastre. L'altra qüestió és la piscina coberta, una altra reivindicació històrica del poble. Vam fer un estudi de viabilitat tècnica i econòmica, i realment surt positiu, però al programa portàvem que faríem el camp de futbol. Són les dues coses que intentaria impulsar si continués com a alcalde.

Queda prop d'un any de mandat. Quins són els reptes?

Continuarem amb la mateixa inèrcia perquè s'ha de complir amb el dia a dia. Ara, per exemple, hem d'adjudicar la neteja de les instal·lacions municipals i de la via pública, el camp de futbol per a les obres del juliol, o el nou aparcament davant del pavelló.

Quina ha estat la seva pitjor etapa com a alcalde?

Més que d'etapes parlaria d'experiències, i me n'he trobat de molt difícils. El que menys m'ha agradat de la meva trajectòria com a polític ho resumiré amb una expressió que no és meva, i és «la dictadura dels tècnics». Vol dir que estem totalment sotmesos a la interpretació de la normativa, i depèn del tècnic que tinguis i de com la interpreti, un projecte pot prosperar o no. L'administració està completament encorsetada.

I quant a experiències concretes viscudes al poble?

El pitjor va ser quan Glòria Torner va haver de fer un pas enrere [per les investigacions per presumptes irregularitats urbanístiques de membres del PSC amb qui CiU havia pactat el govern], i penso que podria haver continuat. És un tema encara no resolt, i una situació que em va saber molt greu. Van ser uns dies de molta pressió. Estàvem governant molt bé. He tingut converses posteriors amb ella i li he comentat el greu que em va saber i que no poguéssim acabar el mandat.

També van ser dures les relacions amb l'església, amb l'exrector Vargas. Com ho recorda?

Va ser molt diferent. Allà sí que vaig dir «prou!», i em vaig negar a fer costat al mossèn en res, al veure que s'havia passat de rosca.

Sant Vicenç ha estat un municipi econòmicament molt castigat. S'ha pogut remuntar, per exemple, amb l'Espai Impuls?

L'Espai Impuls hi ha ajudat, però la situació que hi ha en global també és molt diferent; sembla que l'economia remunta i que hi ha més feina. A Sant Vicenç fem molta tasca d'inserció laboral des del Servei d'Ocupació Municipal, i crec que ho hem sabut resoldre bé. La desaparició del Consorci s'ha reconduït sobradament.

S'ha sentit còmode amb l'oposició aquests 8 anys?

Sí. Penso que han fet una oposició constructiva, tot i que em fa una mica de ràbia que quan s'apropen les eleccions et veus a venir la jugada. Hauríem de ser capaços de portar tots la samarreta del poble per damunt de qualsevol altra, i això desgraciadament no passa. Hi ha qüestions d'ego i de vanitat que fa que a vegades hi hagi mal rotllo, però en general m'he sentit còmode.

Deixarà la política o aspira a algun altre càrrec que li proposi el partit?

El cuquet de la política, un cop t'hi has posat ja no el perds; no sé què té però és addictiu i t'enganxa. Jo sempre he volgut dedicar-me a la política en l'àmbit municipal i no m'he plantejat res més, però també sempre he dit que estic a disposició del partit: si em necessiten per alguna cosa, aquí estic; es tracta només de parlar-ne. Però per ara ni hi ha hagut converses, ni tinc cap mena de pretensió.