El president de la Generalitat, Quim Torra, encapçalarà enguany l'acte de commemoració de la simbòlica batalla de Talamanca de l'agost de 1714. Amb la seva presència a l'acte que se celebrarà el proper 13 d'agost, els tres últims presidents catalans hauran participat de la celebració d'aquesta efemèride, la que ha transcendit com l'última victòria catalana durant la Guerra de Successió.

Artur Mas ho va fer en l'any de màxim simbolisme, el 2014, quan se n'esqueien just 300 anys. Carles Puigdemont hi va participar un any després, el 2015, tot i que en aquell moment encara no hi va ser com a president de la Generalitat, sinó de l'Associació de Municipis per la Independència, juntament amb el llavors president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, actualment en presó preventiva a Lledoners.

I en l'edició de l'any passat va ser el llavors conseller de Presidència, Jordi Turull, actualment també al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, qui va encapçalar un acte commemoratiu que tradicionalment ha servit per exalçar els anhels independetistes. Durant l'acte de l'any passat, Turull va apel.lar a «l'esperit de Talamanca» per tenir una «actitud i una moral de victòria» per al referèndum que se celebraria un mes i mig després. Com cada any, l'acte tindrà lloc el dia 13 als peus del monument que recorda la batalla, a partir de 2/4 de 8 del vespre.

L'efemèride que es commemora és el resultat de la recerca d'un grup d'historiadors bagencs que l'any 2008 va treure a la llum un fet fins llavors desconegut de la guerra de Successió. Es tractava del descobriment que Talamanca va ser l'escenari el 13 i 14 d'agost del 1714, poc menys d'un mes abans de la desfeta a Barcelona, de l'última batalla que van guanyar els catalans.

Segons la documentació recollida durant la recerca, en la batalla hi van participar com a mínim unes 5.000 persones entre els dos bàndols. Els resistents a la submissió a Felip d'Anjou, comandats per Antoni Desvalls (marquès del Poal), estaven formats per unes tropes d'uns 2.000 homes voluntaris i miquelets, mentre els castellans portaven infanteria i unes tropes amb 1.500 cavalls. El bàndol de Desvalls, que comandava la resistència als borbons des del castell de Cardona, era format només per catalans.