La Generalitat compta dia d'avui en el conjunt de la Catalunya Central amb sis centres d'acollida per a estrangers menors d'edat no acompanyats, on resideixen uns 180 joves. Són bàsicament cases de colònies o albergs que des de fa uns mesos desenvolupen temporalment aquesta funció davant la necessitat que hi ha de donar resposta a l'arribada creixent d'aquests menors, majoritàriament nois, que han emigrat a Catalunya on no tenen referents familiars. Com que encara no han complert els 18 anys d'edat, és la Generalitat qui n'assumeix la tutela a través de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) del departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
La Generalitat ja compta amb una xarxa de centres per acollir aquests menors, però n'ha hagut de buscar de nous «i amb rapidesa» perquè la seva demanda s'ha disparat en qüestió d'un any i mig, i això ha fet que s'habilitin temporalment cases de colònies o albergs, com és el cas de Castellnou de Bages o Mura.
Fonts de la DGAIA atribueixen aquest increment de la demanda a «múltiples factors», però sense oblidar els impediments creixents i el tancament de fronteres que hi ha en determinats països europeus. Si fa un temps, a Catalunya s'habilitaven anualment un parell de centres d'emergència d'aquest tipus, en l'últim any en són un parell al mes. Des del juny del 2017 fins ara, la Generalitat ha estat tutelant uns 3.000 joves migrants no acompanyats, i compta amb 125 centres d'acollida.
L'habilitació d'albergs i cases de colònies com a centres per a aquests joves s'explica per la necessitat de rapidesa tenint en compte que són llocs ja adaptats i de fàcil disponibilitat. Es tracta d'acords entre la DGAIA (o entitats col·laboradores) i la propietat en qüestió, i per a un període temporal pactat, tenint en compte que «la Generalitat no deixa de buscar i habilitar altres espais», apunten fonts de la DGAIA.
«Això és casa seva»
En el moment que la fiscalia de menors ha corroborat que els joves en qüestió encara no tenen 18 anys passen a ser tutel·lats per la DGAIA, i ingressen en un centre, que en un primer moment pot ser d'emergència a l'espera de trobar-ne un de més llarga estada. Per la seva banda, i com a competent en estrangeria, l'estat els concedeix un permís de residència a través de la delegació a Catalunya.
«No es tracta només de donar-los un llit i posar-los un plat a taula, sinó que això passa a ser casa seva», apunten fonts de la DGAIA. I és que en aquests centres són portats per un equip educatiu que els acompanya i els atén. Si encara estan en edat d'escolarització, van a escola, i en qualsevol cas, reben suport formatiu i ocupacional), «i se'ls mira de preparar el màxim de cara a la seva emancipació».
Si bé la tutel·la, gestió, i càrrega econòmica d'aquests menors és competència de la Generalitat, ajuntaments i consells comarcals sovint s'impliquen en el procés d'emancipació i en les activitats dels menors, «amb el compromís de vetllar pel seu benestar i acollir-los en les millors condicions possibles», apunta el conseller comarcal d'Acció Social i Ciutadania al Bages, Albert Marañón. Per exemple, se'ls dóna suport en les activitats d'aprenentatge, com ara en la pràctica del català.
Per la seva banda, l'alcalde de Castellnou (on des del setembre hi ha un centre habilitat temporalment per a aquests joves), Domènec Òrrit, posa de relleu que «ni són delinqüents, ni són conflictius, sinó joves amb moltes ganes de fer coses i tirar endavant».
