«És possible construir un castell i respectar les mesures de distanciament? Les colles ens haurem de reinventar? Què seria un castell sense la seva pinya?». Aquestes són algunes de les preguntes clau que formulen les colles castelleres de la comarca quan pensen en el seu futur. La pandèmia ha limitat la seva activitat i, des de mitjan març, els assajos i les actuacions a les places s'han aturat. En el seu cas, tornar a iniciar l'activitat tenint en compte les mesures de prevenció pel risc de contagi de coronavirus és complicat, ja que és una tradició basada en el contacte total, on els cossos s'enllacen per enlairar el castell.

«La part fonamental dels castells és la pinya i cal que aquesta estigui ben compacta i compti amb un bon nombre de persones. Aquesta premissa va en contra de les mesures de distanciament i, per tant, la pandèmia ens afecta molt més que a altres col·lectius de cultura popular», lamenta el cap de colla dels Castellers de Santpedor, Jordi Prat. «Una de les opcions és donar prioritat a les estructures de tronc i evitar les pinyes, però això genera més inseguretat i trenca la màgia del món casteller», destaca Prat.

En la mateixa línia, la cap de colla dels Tirallongues de Manresa, Olga Moyà, manifesta que no estan disposats a fer castells en segons quines condicions. «El castell és un tot, no només la gent que puja al tronc. El tronc no es pot fer si no hi ha la pinya», remarca. Des de la coordinadora de les colles castelleres de Catalunya, els van explicar que probablement l'activitat castellera seria de les últimes a tornar a arrencar i, fins que no es trobi la vacuna, serà força difícil tornar a la normalitat.

La pandèmia va enganxar les colles a l'inici de la temporada, quan estaven dissenyant els reptes a assolir. « L'objectiu era recuperar la torre de vuit i començar a fer proves del 5 de 8. Són castells que necessiten molta gent i un dels propòsits era augmentar la massa social. Tot això ha quedat a l'aire», apunta Moyà. En el cas de la colla castellera de Santpedor, pretenien fer petits passos per anar creixent. «Quan ens hi tornem a posar, ens trobarem noves variables perquè els nens hauran crescut i potser alguns adults tindran por o hauran perdut la forma. Haurem de recol·locar les peces i tornar-nos a aixecar com sempre», destaca Prat.