25 de setembre de 2020
25.09.2020
Regió7

Les nostres comarques guanyen habitants per la vinguda de persones de l'estranger

Excepte l'Alt Urgell, totes les demarcacions de l'àrea de Regió7 van tancar els fluxos migratoris del 2019 amb saldo positiu

24.09.2020 | 22:43
Les nostres comarques guanyen habitants per la vinguda de persones de l'estranger

Els fluxos migratoris es van traduir l'any passat a les comarques de casa nostra en un creixement generalitzat de població. Amb una única excepció, l' Alt Urgell, que entre els habitants que va veure marxar de la demarcació i els que va rebre va tancar el 2019 amb un saldo negatiu de 32 habitants. De fet, és l'excepció a tot Catalunya, ja que tot el país va registrar augments.

En el conjunt de les set demarcacions de l'àrea de Regió7, l'any passat va tancar els moviments migratoris amb un saldo positiu de 6.850 persones. Un guany derivat essencialment del creixement de persones vingudes directament de l'estranger, que suposen dos terços, tot i que amb alguns matisos. És el que s'extreu de les dades de moviments migratoris del 2019, que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalu-nya (Idescat). És a dir, les xifres sobre els desplaçaments de les persones per un canvi de residència entre un municipi català i qualsevol altre de Catalunya, de la resta d'Espanya o de l'estranger.

El Bages va ser la comarca de casa nostra que, en nombres absoluts, va registrar un augment més important, amb un saldo positiu final de 2.599 nous habitants, més de dos terços dels quals (1.824) provenien de l'estranger. L' Anoia va ser la segona en creixement per l'efecte dels fluxos migratoris, amb un saldo positiu de 2.459 persones, però en aquest cas el factor d'augment queda molt repartit entre les arribades d'altres comarques catalanes (1.012) i les provinents directament de l'estranger (1.346).

També en els casos del Berguedà, amb un saldo positiu de 829 persones, la Cerdanya (+431) i el Solsonès (+137) els seus creixements es deuen d'una manera molt marcada a l'arribada de persones vingudes directament d'altres països.

L'excepció, quant al factor principal, és el Moianès. Aquesta demarcació va tenir un saldo migratori positiu de 395 persones, el 70% del qual prové de gent arribada d'altres comarques de Catalu-nya. A més, el Moianès (amb un índex del 29,1?) és la comarca que el 2019 va presentar el saldo positiu migratori més elevat de tot Catalunya. És a dir, la que va registrar un creixement més alt entre les persones que hi van arribar, ja fos procedents d'altres comarques, de la resta d'Espanya o de l'estranger, i les que en van marxar, xifra que alhora es relaciona amb el total absolut de població de la demarcació per extreure'n aquest índex (tant per mil). Amb aquesta referència, en tercer lloc se situa la Cerdanya (23,6?), just al darrere del Baix Penedès (27,0?) i al davant de la Garrotxa (23,3?).

Per contra, una altra demarcació de l'àrea de Regió7, l' Alt Urgell, és l'única de Catalunya que registra un saldo negatiu (-1,6?).

El saldo migratori total per a Catalunya l'any 2019 és de 113.897 entrades netes, xifra que representa un increment del 18,0% respecte a un any enrere, segons les dades que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) dels moviments migratoris produïts l'any passat en cada territori. Aquest saldo és resultat de l'aportació de la migració procedent de l'estranger (116.352) i de la resta d'Espanya (-2.455). A més, s'han registrat 265.466 canvis de residència entre municipis de Catalunya, el 3,9% més que el 2018. El saldo migratori amb l'estranger és de signe positiu i és un 17,3% més elevat que l'any anterior, ja que les immigracions procedents de l'estranger han assolit el valor més alt registrat mai a Catalunya (203.843) i superen les emigracions (87.491). Pel que fa al saldo migratori amb la resta d'Espanya, és negatiu perquè les emigracions (54.834) superen les immigracions (52.379).

Les taxes més elevades de migració neta positiva amb la resta de comarques es registren al Moianès (20,6? habitants), al Baix Penedès (13,5 ?), a l' Anoia (8,3?), al Garraf (6,3?) i al Maresme (5,4?). Entre les comarques amb taxes de migració neta negativa destaquen el Barcelonès (-6,4?), la Conca de Barberà (-5,5?) i el Pla d'Urgell (-4,1?).

El 44% dels moviments interns a Catalunya són intracomarcals i el 56% intercomarcals. Entre les comarques amb saldos negatius destaca el Barcelonès, que té el més elevat, amb una pèrdua neta de 14.731 persones i 45.324 persones que han sortit cap a la resta de comarques de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20