El bisbe Pere Casaldàliga, mort al Brasil el 8 d'agost passat als 92 anys, té des d'aquesta setmana la distinció de la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Ciutadà. Sabadell va ser la primera destinació que el clergue balsarenyenc va tenir en la seva tasca religiosa i educativa, a la dècada dels cinquanta del segle passat, just acabats els estudis i haver estat ordenat. A la ciutat vallesana hi va desenvolupar la seva labor durant sis anys.

L'acte de lliurament de la distinció a títol pòstum va tenir lloc al saló de plens de l'Ajuntament sabadellenc, presidit per l'alcaldessa, Marta Farrés, i amb la presència dels portaveus de les diferents formacions polítiques i de familiars i amics de Casaldàliga. En la lectura de l'acta d'atorgament, aprovada pel ple, es va destacar que la distinció a Pere Casaldàliga «és un reconeixement a una figura que és un referent en la defensa i lluita pels drets de les persones, especialment per les més febles». S'hi afegia que «la vida de Casaldàliga el fan absolutament mereixedor de la medalla de la ciutat: el seu vincle amb Sabadell, la seva trajectòria en defensa dels drets de les persones i el seu compromís amb una societat més justa i cohesionada».

Una de les persones que hi va intervenir va ser el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que en la seva joventut va viure a Sabadell i va ser alumne del bisbe balsarenyenc al Col·legi dels Claretians. El va qualificar de «català universal», i va destacar que Sabadell no va ser per a Casaldàliga un destí més entre els altres: «va ser el seu primer amor, la primera forja amb molts aspectes de la vida. Va arribar aquí quan tenia 24 anys, tot just finalitzats els seus estudis i després de rebre l'ordenació aquell mateix any. Era l'inici de la seva tasca a nivell religiós, social i cultural». Hi afegia que, tal i com el mateix Casaldàliga recollia en els seus escrits, «Sabadell va ser el lloc de les primeres experiències amb una realitat social dura que tocava directament per primer cop. Era el Sabadell de les fàbriques de teixits, dels carrers interminables, de les barraques de Ca n'Oriach, de Torre Romeu, de Can Puigjaner. De les famílies murcianes i dels joves aprenents; del món obrer i de la migració. Era el Sabadell de les classes, del confessionari angoixant, de la direcció espiritual prematura, dels embolics, de les col·locacions i dels pisos».

Glòria Casaldàliga, neboda del bisbe, va ser qui va recollir la medalla a títol pòstum, i en el seu parlament va subratllar que «la recollim com a símbol d'un amor correspost. El bisbe Pere sempre ens parlava de Sabadell com el seu primer amor pastoral. I ho trobem en diferents escrits i entrevistes». I en aquest sentit apuntava que «l'opció pels pobres de Casaldàliga no es desenvolupa amb la seva arribada al Brasil, sinó des de les seves primeres responsabilitats sacerdotals. Durant la seva estada a Sabadell, el bisbe Pere va combinar amb harmonia diferents aspectes: el seu treball pastoral, cultural i educatiu, i amb una gran activitat social al servei de les persones més desfavorides.