Desactivar una bomba a punt d’explotar en un carrer del poble, trobar una víctima a qui assassinar amb una arma simbòlica, o resoldre enigmes sobre qüestions locals a l’estil d’una gimcana a contrarellotge. Són tres experiències que darrerament s’estan fent populars en festes majors i en activitats de caire juvenil d’arreu de la comarca, i també de fora, per mitjà de tres joves manresans que han dissenyat un paquet de jocs participatius amb aplicacions de mòbil.

Martí Ferrer, de 30 anys, Pere Tió, de 27, i Marina Puig, de 24, són els artífexs d’una iniciativa que pretén oferir experiències de caire social i festiu «i que també serveixin per cohesionar municipis, empreses i particulars» mitjançant l’aplicació de la tecnologia en el desenvolupament de jocs populars a l’aire lliure, alhora que també en creen de nous.

Es tracta de dos enginyers i un músic (el Pere) amb llaços comuns d’ençà que eren escoltes a l’agrupament Cardenal Lluch de Manresa, i aquesta fusió, la del lleure i la tecnologia, és la que han volgut plasmar ara amb aquesta iniciativa que han engegat. A partir de projectes amb què ja treballaven per separat, en ple confinament, el 2020, van decidir fusionar-se per crear-ne un de nou, que ja fa uns mesos que ha començat a caminar.

L’objectiu és plantejar activitats «innovadores i diferents» en esdeveniments populars com festes majors, amb propostes «originals i adaptades al moment actual», expliquen. De moment, el nou projecte ha arrencat amb tres activitats que bàsicament s’ofereixen a ajuntaments, però també a particulars, i als quals es pot accedir a través de la web www.articgameapps,com i del compte d’Instagram gaudire_oficial.

De les tres propostes, la que s’està fent més popular en festes majors de la comarca és el Room Escape al carrer, una prova pensada per a grups d’unes 6 persones amb la missió de desactivar una bomba de fum que acabarà explotant si en 45 minuts no s’aconsegueix aturar el mecanisme que la manté activada. Té lloc pels carrers del poble en un escenari amb plafons, obra del navassenc Valentí Gubianas, que són decoratius però també poden servir per al desenvolupament de la prova. De fet, cada grup disposa d’una tauleta digital amb l’aplicació del joc com a única eina d’interacció per resoldre enigmes i superar proves.

Aquesta proposta permet desenvolupar sessions espaiades en franges horàries per grups, explica Ferrer. Diu que està tenint una bona demanda en festes majors, «però també és apta per a particulars que, per exemple, vulguin contractar aquesta experiència per a una festa d’aniversari».

El Joc de l’Assassí és una altra de les propostes que s’ofereixen, i és una adaptació a la tecnologia del popular assassí de la pastanaga, un joc transversal, participatiu i de rol que pot mantenir el tradicional espai d’una festa major, però que també es pot traslladar a altres formats amb col·lectius de gent «com les residències universitàries, cases de colònies, o setmanes festives de joves», apunta Ferrer. És individual, sense límit de participants, i amb la missió de buscar la víctima pertinent per bé que cadascú també ho pot ser d’algú altre.

Una altra de les propostes permet convertir l’equip guanyador en El Vilatà de l’Any, tenint en compte que es posa a prova el coneixement dels participants sobre aspectes relacionats amb el municipi on es desenvolupa mitjançant enigmes que s’han de resoldre per poder anar avançant pels seus carrers. És un joc personalitzat, fins al punt que es poden oferir des de propostes adaptades a les singularitats d’una població, fins a altres d’orientades «a conscienciar sobre el perill del consum de drogues o de l’alcohol», apunta Ferrer. I és que es tracta d’activitats «versàtils» físiques i competitives però que també generen cohesió entre els participants, i tot plegat es combina amb plantejaments de caire educatiu i de sensibilització, sosté Ferrer.

En pocs mesos les propostes dels tres manresans ja han estat contractades per una trentena de municipis d’arreu de Catalunya, sobretot del Bages i el Berguedà, però el seu projecte fins i tot ha arribat a les Terres de l’Ebre. A més, en general, aquestes experiències s’han pogut adaptar bé en temps de pandèmia, diu Ferrer, tenint en compte que encaixen amb els grups bombolla.