La pediatra de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) a Navàs-Balsareny, Isabel Soler, enumera les malalties més freqüents en la infància i posa de manifest que, en aquest inici de curs, han incrementat els problemes relacionats amb la salut mental.

Quines són les patologies més freqüents durant la infància?

Quan comença el curs escolar i augmenten les interaccions entre els infants, apareixen les malalties d’origen respiratori, com ara els refredats, les bronquitis o les otitis. A un segon nivell, tractem les infeccions intestinals, com les gastroenteritis. També hi ha les malalties infeccioses, on trobem la varicel·la, que té una incidència baixa gràcies a la vacunació, o la boca-mà-peu, un virus que provoca erupcions a diverses parts del cos. Però les malalties que es donen amb més freqüència són les d’origen respiratori.

Aquestes es poden confondre fàcilment amb la covid-19?

Sí, ja que moltes d’elles presenten uns símptomes molt similars a la covid-19, com ara la febre, la tos, la mucositat, la congestió nasal... De fet, el curs passat pràcticament no vam veure cap malaltia més enllà del virus. Afortunadament, la majoria d’infants ho van passar de forma lleu, alguns amb una mica de febre, però en pocs casos van necessitar medicació.

Per què van desaparèixer la resta de malalties?

No ho sabem amb precisió. El més probable és que la covid-19, en ser més contagiosa i agressiva, va predominar per sobre de la resta de virus que circulaven. També s’ha de tenir en compte que mesures com la distància o la desinfecció de mans van prevenir altres malalties infeccioses. De fet, aquestes recomanacions van ser molt presents a les escoles.

La pandèmia ha afectat el benestar emocional dels infants?

El que estem veient és que la por, l’angoixa o l’ansietat i altres problemes relacionats amb l’esfera mental han incrementat aquest inici de curs. Els alumnes venen d’un any difícil, amb confinaments i restriccions a l’hora de relacionar-se amb els seus companys. Ens han donat exemple seguint les mesures, però aquest context d’estranyesa sovint els genera angoixa. En aquest sentit, és important acompanyar-los i buscar ajuda professional si fa falta.

Com a pediatre, considera que és important vacunar aquest grup d’edat?

A hores d’ara, no hi ha cap vacuna que estigui acceptada com a segura per aquesta franja d’edat, però tenim estudis en marxa. Si s’arriba a trobar una vacuna adreçada als més petits, aleshores s’haurà de fer un balanç entre els beneficis i els possibles efectes secundaris. Probablement, els infants de risc, amb patologies o amb immunodeficiència siguin candidats a vacunar-se aviat. Amb tot, cal tenir molt present que el principal repte és aconseguir que les dosis arribin en aquells països on queda molta gent per vacunar.

S’ha parlat molt sobre la capacitat de contagi dels menors. Què hi ha de fals i de cert?

Estem davant d’una malaltia nova que, en poc temps, ha evolucionat molt. El virus es comporta diferent segons la variant i això fa molt difícil fer pronòstics. Fins ara, el que veiem és que la majoria d’infants passen la covid de forma lleu o asimptomàtica. Durant el curs passat, també vam constatar que la majoria de nens no s’encomanaven a l’escola, sinó en el seu entorn familiar i, en molts casos, era l’adult que contagiava el menor, a diferència d’altres malalties respiratòries.

La mascareta a l’aula és imprescindible?

És important seguir la recomanació de posar-la a partir dels sis anys. En els més petits no és recomanable, perquè segurament se l’anirien traient i posant i això encara augmentaria més el risc de contagi. De moment, la resta l’hauran de continuar duent a l’aula. És comprensible que els infants tinguin ganes de treure-se-la, però és important mantenir-la fins que el virus vagi de baixada.