La comarca del Lluçanès continua en l’aire set anys després de la celebració de la consulta, que va obtenir el 70% dels vots a favor. Malgrat que la majoria de paperetes van votar de forma favorable a la proposta, hi va haver cinc municipis on es va imposar el no i d’altres on el resultat va quedar molt ajustat (vegeu desglossat). El desacord entre poblacions va dificultar que es completés el pas en ferm en la seva oficialització i, en els últims anys, la pandèmia també ha endarrerit el procés per agrupar els tretze municipis compresos entre el Bages, el Berguedà i Osona en una sola comarca. Ara, el Consorci del Lluçanès treballa per reactivar el projecte i aconseguir l’aprovació definitiva del Parlament de Catalunya.
El president del Consorci del Lluçanès i alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, remarca la voluntat de desencallar els tràmits per redefinir el mapa comarcal català. En els anys posteriors a la consulta, afirma, que el context polític marcat per les legislatures curtes va provocar que el projecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès quedés en un calaix i, més tard, l’arribada de la pandèmia va suspendre les trobades per debatre entorn el futur del Lluçanès. Set anys després de la votació, assegura que s’han reprès les converses amb els alcaldes «per mirar de trobar un consens» i que pròximament es reuniran amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, «amb l’esperança de donar resposta al mandat del poble».
Sucarrats considera que en la votació de l’any 2015 ja es va posar de manifest que «l’àmplia majoria de la ciutadania aposta per convertir-se en comarca». No obstant això, reconeix que la lectura dels resultats és complexa, tenint en compte que en alguns municipis petits, com és el cas de Santa Marta de Merlès, al Berguedà, o Sant Feliu Sasserra, al Bages,, va obtenir més suport l’opció de mantenir-se en la comarca vigent. En aquest sentit, defensa la necessitat d’arribar a un consens amb el conjunt de municipis, tot descartant la possibilitat de constituir una comarca que només integrés els pobles favorables, «ja que aquesta alternativa aniria en contra d’impulsar una política unitària per al territori».
De fet, apunta que, en aquests darrers anys, els municipis del Lluçanès ja han mostrat la seva voluntat de treballar de forma mancomunada. «El Consorci sovint actua com un petit Consell Comarcal a l’hora de promoure activitats i prestar serveis a la ciutadania, però, amb una diferència substancial en el finançament», posa en relleu. Per aquest motiu, remarca la importància de constituir-se en comarca per rebre més recursos a l’hora d’impulsar millores que «afavoririen directament un territori que requereix una gestió diferent de les comarques que l’envolten, pel seu caràcter rural, amb una gran presència de pagesos i ramaders, i un sector del turisme rural que, actualment, es troba a l’alça».
Precisament, el Consorci del Lluçanès té l’objectiu de recollir les necessitats del territori en un pla pilot per a la creació de la comarca. «Aquest document s’haurà de treballar conjuntament amb el Govern, a qui demanem que doni resposta al resultat que va sortir en la votació», remarca Sucarrats. De moment, dins la divisió administrativa de Catalunya, el Lluçanès és considerada una subcomarca. No obstant això, Sucarrats sosté que una bona part de la seva gent sempre l’ha concebut com «una terra amb fisonomia pròpia, amb unes característiques geogràfiques i socials homogènies». Per aquest motiu, confia que el Govern es comprometi a oficialitzar la comarca abans de les eleccions municipals de l’any 2023.
El 70% dels vots van apostar per crear la comarca
El Lluçanès va decidir que es volia convertir en la comarca número 43 de Catalunya el 26 de juliol de l’any 2015, en una votació que va obtenir el 70,73% dels vots a favor. El sí es va imposar en la majoria de municipis, amb una participació del 55,14%, però hi va haver cinc poblacions on va guanyar l’opció de continuar formant part de la comarca vigent.
Entre els municipis que van mostrar-se favorables a la consolidació de la comarca del Lluçanès, n’hi va haver alguns on el sí es va imposar amb contundència, com és el cas de Prats de Lluçanès, a Osona, que va assolir el 94,79% de les paperetes favorables. En altres poblacions, el sí va superar el 50% dels vots, però amb un resultat més ajustat.
D’altra banda, el no es va quedar en el 26,44% dels vots recomptats, amb una clara victòria en municipis com Santa Maria de Merlès, al Berguedà, on el 78,02% dels vots van ser contraris a la formació del Lluçanès. En altres municipis com Sant Feliu Sasserra, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Agustí de Lluçanès el no també es va acabar imposant.
El Moianès és l’última nova comarca oficialitzada
El 15 d’abril del 2015 el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei de creació del Moianès, l’última comarca (la 42) que s’ha constituït oficialment a Catalunya. Després de cinc anys de batalla, el Moianès esdevenia formalment comarca, tot i que en aquell moment encara quedava un llarg camí per recórrer per fer-la efectiva des del punt de vista administratiu, però que ara ja és una plena realitat.
Tres setmanes abans, els veïns de tots deu municipis havien donat un «sí» rotund a la creació de la nova comarca en el procés participatiu celebrat el 22 de març d’aquell any, que va tenir una participació del 47% i un suport de més del 80%.
