Túnel de Bogunyà: una porta oberta fa 50 anys

Tot just fa menys de mig quilòmetre de longitud, però no és un túnel qualsevol. La seva obertura, ara fa 50 anys, suposava el preàmbul de la posada en servei d’una carretera que canviaria per complet la perspectiva de la connexió del Bages i bona part de la Catalunya Central amb l’àrea metropolitana, tot i que mig segle després parlem d’una via antiquada i saturada i absolutament discutida pel seu nivell de prestacions.

El túnel en qüestió és el de Bogunyà. 453 metres de perforació sota el turó de les Coixes, en terme de Castellbell i el Vilar, que es van completar la primavera del 1973, i que s’obria al trànsit el juliol d’aquell any, justament ara en fa cinquanta. Amb aquella infraestructura, es feia un primer pas en la connexió molt més ràpida fins a Monistrol i la carretera de Collbató, alhora que es deslliurava l’interior del nucli urbà de Castellbell del trànsit (malgrat no tenia res a veure amb actual) que fins llavors havia de suportar per als conductors que feien el trajecte per anar a buscar les connexions cap a Terrassa o Barcelona per Martorell.

Com es deia, aquell era, però, el preàmbul d’una carretera, l’actual C-55, que en aquell moment s’estava acabant de construir fins a configurar la traça actual que connecta amb la Nacional II a Abrera. El túnel salvava un dels grans obstacles del camí, però en el moment que es va obrir, ara fa mig segle, perquè els usuaris ja poguessin disposar d’una part de nou traçat encara faltava salvar l’escull més gran del projecte complet. El gran viaducte sobre el torrent de la Puda (on encara hi ha l’antic balneari) que permetria salta de les estretors dels congostos dels límits del Bages pel sud cap a les zones més obertes del Baix Llobregat Nord, entre Olesa i Esparreguera, per d’aquesta manera acabar d’aprofitar per connectar amb la Nacional II a Abrera, que fins llavors s’havia d’anar a buscar salvant revolts per Montserrat. Amb el túnel de Bogunyà ja en servei, però, encara va caldre esperar un any i mig més (el desembre de 1974) per completar del tot aquesta carretera, que en aquell moment es va batejar amb la nomenclatura C-1411, l’eix del Llobregat.

Tal i com es recull en el blog web Històries manresanes, fins a l'any 1974, anar en cotxe del Bages a Barcelona significava haver de fer un munt de revolts per carreteres estretes; o bé pel revirat traçat de la carretera de Can Maçana fins al coll del Bruc, que era la via més utilitzada des de Manresa, o bé els de la carretera de Monistrol a Collbató, o la vella carretera de Castellbell a Terrassa per Rellinars. El 23 de desembre del 1974, la inauguració del nou eix entre Monistrol i Abrera (on s'enllaçava amb l'N-II), que s'afegia a l'eixamplament del tram entre Monistrol i Manresa i l'obertura prèvia del túnel del Bogunyà, es va viure amb gran il·lusió entre la societat civil del Bages, del Berguedà i del Solsonès, que per primera vegada veia com la distància amb Barcelona s'escurçava considerablement.

El nou eix Manresa-Abrera ja es preveia en el Pla General d’Ordenació de la província de Barcelona de l’any 1959. Formava part de l’eix del Llobregat fins a la Cerdanya.

Les obres, segons el mateix blog, van costar més de 300 milions de pessetes de l'època. Inicialment, s’havia projectat un túnel a la Puda, però va ser substituït per un viaducte de gairebé un quilòmetre de llargada, que va ser la part més espectacular de l’obra. El nom de C-1411 es va mantenir fins al 2001, quan la Generalitat de Catalunya va canviar la nomenclatura de tota la xarxa viària sota el seu control, per acabar amb la codificació estatal basada en un únic punt de referència clau, la Puerta del Sol de Madrid.

Cal dir que, 50 anys després, el túnel pràcticament no ha canviat, i que forma part d’una carretera, el tram sud de la C-55, que s’ha modificat interiorment (en gran part del traçat s’ha instal·lat una mitjana de separació i s’han habilitat carrils d’avançament), però mantenint pràcticament el mateix traçat de fa mig segle. Una via d’estructura convencional que, com és sabut, suporta un trànsit que supera els 30.000 vehicles de mitjana diària.

Subscriu-te per seguir llegint