En directe : La vida al niu d'una parella de falcó pelegrí a Sant Llorenç del Munt
El parc ha posat en marxa l'emissió en directe de la fase de posta i cura dels ous, a l'espera que neixin els polls
Una nova finestra a la natura. O un gran germà en format fauna salvatge. El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (a cavall del Bages, el Moianès i el Vallès Occidental) s’està convertint en un gran mirador de les espècies obert a tothom a través de les noves tecnologies. Ara és una parella de falcó pelegrí que ha fet niu i posta d’ous i que aquests dies n’està tenint cura (els estan covant tot esperant, si tot va bé, el naixement d’un parell de polls) la que té aquesta finestra oberta. Una càmera que, des d’aquest dimarts, permet fer un seguiment en directe, instantani, de les evolucions de la parella des de les alçades de la llar on estan mirant de fer créixer la seva família.
La Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona ha iniciat un nou seguiment de la nidificació d’aquesta parella de falcons pelegrins a l’espai natural, la qual cosa permet el seu estudi mitjançant una càmera web que emet en directe pel canal YouTube falcó pelegrí.
Abans de posar en marxa la connexió en directe, la càmera ja ha recollit diferents moments i situacions viscudes des de l’arribada de la parella a la cavitat a les parets rocoses de Sant Llorenç del Munt que han convertit en el seu refugi.
Els primers vídeos, previs a l’emissió en directe i disponibles al canal YouTube, ensenyen la preparació del niu i la posta de dos ous, situació que s’ha produït entre els dies 16 i 19 de març. I un episodi que crida especialment l’atenció, i que mostra com defensen el seu espai. Es tracta d’un moment en què, aprofitant l’absència momentània dels dos exemplars, un corb entra al niu (encara no havien fet la posta d’ous) i la ràpida arribada de la femella deriva en una baralla i en l’expulsió del corb.
Una situació que, segons expliquen els tècnics del parc que en fan el seguiment, és «freqüent ja que la parella de falcons competeix amb una altra de corbs pel mateix niu». En concret, aquest és una antiga plataforma d'àguila cuabarrada que es va desplaçar a un altre lloc del parc i la van ocupar fa ja almenys 5 anys. Segons han detallat els tècnics que en fan el seguiment, se sap que la femella és la mateixa d’aquests anys, ja que està anellada i es va recuperar a Barcelona després d'haver col·lidit. L'any passat es creu que l'únic ou que van pondre va ser, precisament, depredat pels còrvids. La posta acostuma a ser de 4 ous, però podrien ser de 3 a 5.
Segons han detallat fonts del parc natural, la població de falcons va davallar molt considerablement a Sant Llorenç del Munt i l'Obac durant les dècades de 1970 i 1980, fonamentalment per l'acció dels pesticides agrícoles, la caça furtiva i la modificació dels hàbitats del falcó (abandonament de cultius, urbanització, etc.). Durant els darrers anys, aquesta espècie ha anat colonitzant aquest territori gràcies a l'activitat de conservació als espais naturals.
Imatges de dia i de nit
El procés de nidificació i desenvolupament del falcó pelegrí en aquest niu del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’està enregistrant en la franja diürna des de fa cinc anys, sota la gestió de Miranatura. A la nit, l’emissió passa a una bassa, on es poden veure espècies com la fagina, la geneta o la guineu, i s’espera que algun dia aparegui el cabirol, present en aquests boscos.
També l'àliga cuabarrada
Cal recordar que el parc natual també fa seguiment de l'àliga cuabarrada, i des de fa unes setmanes amb una nova càmera d'alta definició, tot i que en aquest cas no és amb emissió en directe. A través del programa internacional Tech4Nature, que desenvolupa la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i l’empresa Huawei, recentment ha iniciat la segona fase de seguiment de l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb la instal·lació d’una nova càmera web d’alta definició dins del niu. El projecte, engegat l’any passat, vol incidir en la nidificació de l’au i en la interrelació amb l’ús públic del parc, cada cop més accentuat.
